Sector editorial

Els escriptors nòrdics no només cometen crims

L’editorial Nits Blanques descobreix dues "perles literàries", Herbjørg Wassmo i Cristina Sandu

Quan va morir amb només 50 anys, Stieg Larsson no podia preveure que la trilogia de novel·les que havia deixat acabades -encara inèdites- es convertiria en un dels fenòmens de la dècada. Des de l’aparició del primer volum de Millennium el 2005, les vendes van batre rècords i ara mateix s’acosten als 85 milions d’exemplars. L’èxit de Larsson va permetre que la literatura sueca -i les seves veïnes nòrdiques- visqués un boom, sobretot d’autors que conreen la novel·la negra i el thriller. Noms com Jo Nesbø, Camila Läckberg, Arnaldur Indridason, Asa Larsson, Lars Kepler i Mari Jungstedt són habituals a les llibreries -tant en català com en castellà-, als quals cal afegir recentment Ragnar Jonasson.

Descobrir "perles literàries"

Els països nòrdics també han aconseguit consolidar internacionalment un grapat d’autors que no tenen res a veure amb el gènere negre i criminal. Karl Ove Knausgård ha causat furor amb el seu sextet de llibres memorialístics, Jonas Jonasson ha aconseguit convertir-se en un referent mundial de la literatura humorística a partir de L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (2012) i Per Petterson no ha parat de créixer internacionalment des que va rebre el prestigiós International Dublin Award l’any 2007 per la traducció anglesa de Sortir a robar cavalls.

Karl Ove Knausgård: “Tant me fa si les coses van passar així o no”

“La ficció comercial nòrdica arriba al gran públic amb regularitat -diu l’escriptora Mònica Batet, que s’acaba d’estrenar com a editora amb Nits Blanques-. En literatura ens fixem més en llengües majoritàries que en les minoritàries, encara que el català pertanyi a aquesta segona categoria”. Amb aquest projecte nascut a Tarragona, Batet s’ha proposat “trobar perles literàries” en noruec, suec, islandès, finès i danès. Acaben d’arribar-ne els dos primers títols, dels quatre que publicarà cada any: Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu, i La casa de la veranda cega, de Herbjørg Wassmo.

“Sandu és una autora molt jove, nascuda a Hèlsinki el 1989, mig finesa mig romanesa -explica Batet-. A la novel·la, a través dels records d’infantesa de la narradora, construeix els últims anys de la Romania comunista”. El cas de Wassmo és diferent. “És una autora de culte, de 78 anys, la Rodoreda noruega, si se’m permet la comparació -diu-. En aquesta novel·la parla d’un dels traumes importants del seu país, les dones que van tenir relacions amb soldats nazis durant la Segona Guerra Mundial”.

El bon gust literari de Mònica Batet la portarà a publicar a principis del 2021 dues autores més de renom, inèdites en català i castellà, com els dos primers títols: la danesa Helle Helle, amb la novel·la Rødby-Puttgarden, i la noruega Gunnhild Øyehaug, amb el volum de relats Nusos. Dos noms més que voldria incorporar al catàleg són Daniel Katz -“Un dels pocs finesos jueus escriptors que conec”, diu- i Tove Jansson, creadora dels llibres infantils dels Mumin, però també “de llibres de relats i de memòries molt bons, i d’una novel·la esplèndida, Rent spel [ Joc net ], que Ali Smith va prologar en anglès per a la New York Review of Books ”.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF