'Esbraonat', 'bugader' i 'afitorar-se': paraules mallorquines impossibles de traduir al castellà

PalmaEl nostre vocabulari és ple de paraules pròpies i úniques per a les quals poden arribar a suposar tot un desafiament trobar una traducció en una altra llengua. Fruit especialment del seu ús oral, aquests mots no entenen d'edats ni generacions, la majoria són coneguts per tothom i el seu ús és present en el dia a dia. En són exemples 'tudadissa', 'daixonar' i 'clenxa', i es mantenen vius gràcies a l’ús quotidià i la transmissió oral.

Quan deim que una cosa és de l'any tirurany, fas una becada o que algú no se t'afitori, utilitzam mots que expressen alguna cosa d'una manera precisa que en castellà no té una traducció que pugui dir el mateix. No hi ha una paraula castellana que en reculli tot el significat, tot el matís cultural. La traducció sempre es queda curta, i això és el que fa especials aquestes paraules. Tot i això, precisament aquests mots i expressions, que arrosseguen segles de tradició, es veuen amenaçats pel castellà, que condemna a la desaparició aquestes paraules.

Recollir aquest lèxic singular no és només un exercici de curiositat lingüística, sinó també una manera de reivindicar la riquesa del català illenc. Conservar i donar a conèixer aquestes paraules és preservar una manera de veure el món que, si es perd, difícilment es podrà recuperar.

A continuació us n'oferim una selecció, quants en coneixeu i utilitzau?

• Escarritxat

Excessivament prim, desnerit.

• Espipellar

Menjar petites quantitats amb els dits, anar picant.

• Becar

Fer inclinacions de cap, ràpides i involuntàries, per efecte de la son.

• Trull

Embull, desordre o situació caòtica.

• Daixonar

De significat indeterminat, que s'usa en substitució de qualsevol altre verb quan qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar. "He caigut i m'he daixonat un peu" (pot voler dir "m'he torçat un peu".

• Festejar

Parlar amb una enamorada o enamorat, tenir-hi relacions amoroses preliminars del matrimoni.

• Clepa

Persona abjecta, moralment menyspreable, de qui no se'n poder fiar.

• Canterano

Calaixera que té la part superior disposada en forma apta per servir d'escriptori.

• Esbraonar

Expressa dolor muscular. Habitualment després de fer una activitat física molt exigent.

• Bugader/a

Xerraire, cridador o de maneres poc fines.

• Engirgolar

Acte de col·locar o organitzar coses en un espai.

• Capfico

Acte de capficar dins l'aigua.

• Tudadissa

Augmentatiu de l'acció de tudar (malgastar una cosa).

• Embafar

Llevar l'apetit per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu.

• Estantís

Que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent.

• Firar

Adquirir un producte.

• Futimer

Gran quantitat, abundància.

• Afitorar

Ficar-se dins un lloc estret.

• Clenxa

Solc que es fa en pentinar-se i que divideix els cabells en dues porcions a banda i banda del dit solc.

• Esmussar

Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident, etc.

• Raboa

Persona molt irascible, o persona amb males intencions.

Totes les definicions s'han consultat i extret del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) i de la pàgina de Facebook 'Tant és ara com abans'.