Cultura 20/11/2021

Enric Palomar o la intel·ligència dels contrastos musicals

L'OBC estrena a L'Auditori 'Tres amores oscuros', obra del compositor badaloní

2 min
El pianista Marco Mezquida va participar a l'estrena de 'Tres amores oscuros'

BarcelonaFa temps que seguim el compositor badaloní Enric Palomar, de qui ens agrada molt la seva obra; especialment l’operística, amb mostres formidables d’originalitat, intel·ligència i instint teatral innegable (Ruleta, La cabeza del Bautista...). Però també ens agrada l’obra d’aquest català resident a Berlín per la seva capacitat de síntesi en tot el que fa i a l’hora d’establir ponts i contrastos amb gèneres tan aparentment allunyats entre si com són la música dels nostres dies (sense deixar de pouar en la tradició) i el flamenc. Això és el que passa amb Tres amores oscuros, un tríptic per a cantaora i cantaor solistes, dos pianos i orquestra i amb una divisió ben particular. La base literària de Federico García Lorca (Yerma i Bodas de sangre) i dels personatges de Tamar i Amnon (Antic Testament) acaba resultant anecdòtica, perquè el que compta aquí és la intel·ligència del tapís musical, ben cosit per l’hàbil mà de Palomar, de qui han estat còmplices els solistes vocals (Lidia Vinyes-Curtis i Pere Martínez) i els dos pianistes (Marco Mezquida i Carles Marigó). I jo diria que també el director musical d’aquest cap de setmana a L’Auditori, Josep Caballé. Perquè o m’equivoco molt o l’OBC no semblava estar gaire per la labor, qui sap si a causa de les dificultats d’una partitura realment complexa que demana molt de treball. Molt més del que sol invertir-se en aquests casos.

En canvi, la cosa va sonar més ben conjuntada en una selecció del deliciós ballet Cinderella (memorable versió la de Maguy Marin que vam veure al Liceu el 1990!), una pàgina que demana molt perquè Prokófiev recorre a la transparència cristal·lina enmig d’un complex teixit polirítmic i d’un tapís de colors molt diversos. Cal, per tant, estar atent a les subtileses d’aquest text musical, i Josep Caballé el va saber llegir i servir als músics de l’orquestra perquè se’l fessin seu. Potser no ho van aconseguir del tot, però almenys el resultat va ser força satisfactori. Els valsos, el galop del príncep i els imaginatius passatges de les fades també van mostrar la imaginació i la concepció narrativa necessàries, gràcies a la batuta atenta de Caballé i a la bona resposta de les seccions de la nostra orquestra. Proposta atractiva, en definitiva.

stats