Elvira Dyangani Ose recomana llegir un còmic sobre la història real d'una "dona de consol"
La directora del Macba admira la novel·la gràfica de la coreana Keum Suk Gendry-Kim
BarcelonaEn la història del segle XX encara hi ha episodis foscos dels quals el gran públic pren consciència a través de la literatura i l'art. La directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, recomana l'aclamada novel·la gràfica Hierba (Reservoir Books), un llibre de la il·lustradora i traductora coreana Keum Suk Gendry-Kim que recupera la història real d'una "dona de consol", és a dir, una esclava sexual de l'exèrcit imperial japonès durant la Segona Guerra Mundial. "Paraules precises i uns dibuixos increïbles, que podrien ser pintures en si mateixes, conviden a endinsar-se en moments duríssims de la seva vida, que es mostren sense edulcorar", afirma Elvira Dyangani Ose. "És una lectura dura de la qual admiro que una dona jove vulgui recuperar la seva història per mitjà d’una dona d’una generació anterior", subratlla.
Hierba va ser considerat com el millor (i més devastador) còmic de l'any per mitjans com The New York Times, The Guardian, Los Angeles Times i l'ARA. Es tracta d'una obra amb un fort caràcter testimonial, ja que està basada en les entrevistes que Keum Suk Gendry-Kim va fer a la protagonista, la coreana Lee Ok-Sun, a la llar d'avis on vivia.
Lee Ok-Sun va néixer en una família molt humil i va ser venuda successivament a diferents famílies adoptives. Durant l'ocupació japonesa de Corea, va ser raptada i traslladada a una base aèria japonesa a la Xina. "A través del seu cos, com a treballadora sexual, Lee Ok-Sun va experimentar tota la crueltat de l’exèrcit imperial japonès", diu Dyangani Ose. La dona va ser maltractada i violada sistemàticament durant tres anys en una de les anomenades "estacions de consol" entre el 1942 i el 1945. Quan va acabar la guerra ella i les altres preses van quedar lliures després que els amos de l'estació fugissin. Són 500 pàgines de poesia i horror. "Amb detalls subtils, com per exemple l’absència del vent i del moviment de cabells, trasllada de manera efectiva l’angoixa del silenci o de la foscor", conclou la directora del Macba.
