Cultura 24/01/2021

Ells, elles, ellis: s’acabarà imposant el llenguatge no binari?

Les persones que no s’identifiquen amb el femení ni el masculí demanen una fórmula per anomenar-se

7 min
Elliot Page, que abans s’identificava com a Ellen Page, va anunciar al desembre que és trans
Disponible en:

Elliot Page, protagonista de la pel·lícula Juno, va anunciar fa uns mesos que és trans i que els pronoms (en anglès) amb què vol que ens hi dirigim són he (ell) i they (ells, que també es fa servir en casos en què no es coneix la identitat de la persona). Aquest últim pronom, que en castellà s’ha traduït en col·lectius feministes i LGTBIQ+ com a elle i que en català no té una traducció consolidada, és el que utilitzen en anglès les persones no binàries. Són aquelles que no s’identifiquen ni amb el gènere masculí ni amb el femení o s’identifiquen amb tots dos, una realitat que pot incloure des de trans fins a heterosexuals, perquè és independent de l’orientació sexual. No se senten incloses en el binarisme, “la norma” que, segons Paul B. Preciado, “ens ha dividit, partit en dos, i forçat a escollir una de les nostres parts”. El llenguatge inclusiu que vol evitar el masculí genèric per incloure les dones es queda curt davant d’aquesta realitat. Canviar la flexió de gènere per la x –que no funciona oralment– o per la i són opcions que han trobat les persones no binàries en la seva recerca per anomenar-se i que cada vegada es fan servir més. Però ¿s’acabarà consolidant aquesta manera de parlar com ja està passant amb el desdoblament en masculí i femení, encara que sigui en convivència amb els pronoms tradicionals? Lingüistes i activistes consultats per l’ARA no es posen d’acord. Des del punt de vista de la llengua, la majoria consideren que no té recorregut, mentre que entre l’activisme s’afirma que la llengua ha de respondre a aquesta realitat.

Bel Olid revolucionava Twitter amb un article al desaparegut diari La Jornada en què feia la proposta de la “i inclusiva”. Tot i que admet que “potser no és la bona”, Olid –que presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)– reclama una solució davant d’“una necessitat expressiva” i denuncia que les persones no binàries acaben utilitzant abans l’anglès o el castellà que el català. A l’AELC la urgència es fa evident a l’hora de traduir al català obres com la de Kae Tempest, escrites en llenguatge no binari, i que “no es poden traduir utilitzant ell o ella”. Tempest també va anunciar a l’agost que canviava de nom i de pronom: deixava de ser Kate i volia ser tractada amb el they/them i no she/her. “Quantes persones han de viure una realitat perquè la llengua hi respongui?”, es pregunta, i confia en la força de lis adolescents, que s’identifiquen així cada cop més –segons una enquesta que es va fer el 2016 als EUA, el 12% de lis mil·lennials es consideren trans o no conformes amb el gènere assignat–. Olid espera que lis que es dediquin a la llengua puguin impulsar el canvi perquè “des del privilegi és molt fàcil dir que és una bajanada”. És una realitat que avançarà “a mesura que hi hagi més famílies que criïn criatures sense imposar el gènere”, assegura. “Ens ho trobarem a les guarderies”. Això ja està passant i, de fet, “ja anem tard”, diu Carla Rovira, intèrpret, creadori teatral i família de l’Aimar, a qui s’adreça com a elle perquè és “l´única opció que hi ha sobre la taula”. Admet que això causa estranyesa en alguns contextos, però que també ha generat canvis al seu voltant. “Lingüistes del món –reclama–, feu una proposta, perquè ens acabarem castellanitzant”. I afegeix que encara que siguin minoria necessiten una forma de representar-se: “Oi que estudiem les malalties rares?”

La i va ser una concessió d’Ian Bermúdez, que ha utilitzat el llenguatge no binari per escriure el còmic TRANSito, il·lustrat per David Catero (Pol·len i Bellaterra), del qual prepara la segona part. Sense voler establir precedents, la proposta va sorgir de l’experimentació quan, juntament amb altres persones que estaven fent el procés de transició, van començar a provar símbols i vocals fins que van topar amb la i

La fórmula s’ha ridiculitzat en alguns àmbits perquè ja s’utilitza com a sufix per fer el diminutiu afectiu. “Pot semblar que algunes paraules queden tontes o fan riure, però prefereixo això que la no existència de les persones no binàries fins que cap lingüista s’hi posi seriosament”, afegeix Bermúdez, que fa servir la i en el seu dia a dia menys a l’escola de persones adultes on treballa perquè creu que encara no és el moment de posar-la en pràctica. El canvi és automàtic perquè sempre s’ha hagut d’esforçar en “ser qui no era”: “Conviure en una societat binària mentre es viu una experiència trans et manté la creativitat activa”.

És per sentir que les paraules s’ajusten a la seva realitat que té esperança que la i arribi a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). “A mi m’agradaria que d'aquí deu anys la societat catalana fos més inclusiva i tingués un idioma més obert, fluid i flexible. Si la teva pròpia llengua no et representa, tu el que vols fer és marxar”, diu Bermúdez. Creu que suposaria una adaptació a una nova realitat existent, “de la mateixa manera que integrem «T’he bloquejat» o «T’he mutejat» perquè apareix un Zoom o un Skype”. 

*Per escriure el text anterior s’ha utilitzat el llenguatge no binari per comprovar les seves possibilitats. 

Una mostra de TRANSito, escrit per Ian Bermúdez i il·lustrat per David Catero

“És una superstició que el llenguatge creï realitat”

Els lingüistes consideren que la llengua no es pot forçar a modificar-se

La desinència en i per evitar la marca de gènere per incloure les persones no binàries està lluny d’arribar a l’acadèmia. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha confirmat a l’ARA que la Comissió de Gramàtica no està tractant el tema i la majoria dels lingüistes són contraris a la proposta. L’evolució del llenguatge, però, la decideixen els parlants i no respon a imposicions. És el que afirma la cap de Llengua de l’ARA, Maria Rodríguez Mariné, que creu que la i no es consolidarà perquè “la llengua no es pot inventar”. Tot i que entén que es forci per visibilitzar col·lectius com fa la CUP utilitzant el femení genèric –per als dos gèneres–, no creu que això canviï la manera de parlar de la gent, i ironitza: “Si fos tan fàcil canviar la manera de parlar, es deixarien de dir barbarismes, i això no passa”. “No pots agafar i dir «Ara canviarem el sistema de la llengua», perquè és en part inconscient. El parlant no controla la seva gramàtica profunda, que no ha après sinó només adquirit”, afegeix el lingüista Albert Pla Nualart.

El llenguatge crea realitat?

Els lingüistes al·leguen que el gènere no marcat ja existeix: el català va assimilar dins del masculí el gènere neutre que sí que existia en llatí. Un gènere que, segons molts, és estrictament gramatical i no influeix en la societat. Per això Rodríguez Mariné, abans d’aplicar la desinència en i, canviaria la denominació dels gèneres per altres paraules que no fossin “masculí” ni “femení”. De fet, “només en un 15% de les llengües hi ha oposició masculí/femení”, però “el món és masclista en general”. “El problema no és la llengua, és la societat”, diu la cap de Llengua, que creu que “si ens entretenim en aquestes coses no atacarem el problema real, que és el sexisme”. 

“És una superstició que el llenguatge creï realitat. Canviar la llengua no canvia res. Si algú m’ho pot demostrar que vingui i m’ho expliqui”, desafia la professora de lingüística de la Universitat de Barcelona Maria Carme Junyent, que troba que el debat és una pèrdua de temps i que defensa que “el que és fonamental és que la societat els accepti tal com són”. Segons la professora, el desdoblament és una mostra d’aquesta correlació inexistent entre llenguatge i realitat que “fa 40 anys que dura i no se n’ha notat cap efecte”. A més, afirma que el gènere no marcat “cridaria a la discriminació més que a la inclusió perquè es caracteritzaria i s’exposaria un grup determinat”. Junyent obre les portes de la seva aula: “Si vinguessin a classe de lingüística amb mi els passarien moltes manies”, diu des de l’altra banda del telèfon.

Per la seva banda, Pla Nualart explica que aquesta creença que el llenguatge influeix en la societat, que es remunta al postestructuralisme francès, “neix de la impotència per transformar la societat”, cosa que "mai s'ha fet sense lluita”. “És una sortida fàcil i innòcua quan no s'és capaç de plantar cara al poder”, afegeix. 

Hi ha lingüistes més oberts a les noves propostes, com ara Míriam Martín, de l’Optimot, que creu que se n’ha de parlar, tot i que “no cal forçar la llengua amb desinències que no són prou naturals”. Ella aposta per les formes genèriques sempre que ho permeti el context i no allunyin el lector. “En comptes de parlar de mares, pares i nens, parlar de famílies”, proposa la lingüista, que admet que no hi ha una recepta màgica. Té clar que el desdoblament no és la solució perquè no inclou les persones no binàries: “Potser estaria bé que deixéssim de fer-nos els guais amb tant de llenguatge inclusiu que per a mi és fals i ens dediquéssim a pensar en formes genèriques que no tinguin la connotació de masculí-femení”, proposa Martín, que anima les institucions a reciclar el personal que hi treballa amb gent jove amb més empenta. 

En aquest sentit, la cap de Llengua de l’ARA adverteix que adverteix que els desdoblaments, com que són insostenibles, acaben fent caure en incongruències. I exclama: “Quan parlen de nens ja no saps si parlen de nens mascles o de nens i nenes. Hi ha documents que parlen de persones infants o de persones enginyeres. Això no té cap sentit!”

Opcions del ‘diccionari inclusiu no binari’
  • Lis redactoris Fer servir la 'i' per flexionar adjectius, substantius i determinants en comptes de la 'a' o 'o' és el que proposen alguns col·lectius i activistes.
  • Lxs redactorxs Substituir la flexió de gènere masculí o femení per la 'x' és una altra de les fòrmules no binàries. Algunes persones consideren que no funciona per falta de sonoritat.
  • La redacció Les fórmules genèriques invariables són l’opció amb més consens entre activistes i lingüistes si es vol evitar la flexió de gènere.
  • Les persones que redacten Utilitzar el substantiu 'persones' davant d’un adjectiu és una altra opció per evitar la flexió de gènere, però els lingüistes adverteixen que es pot fer farragós.
stats