Els doblers, la Seu i la festa

A aquestes altures de l’any, començam a tenir una idea dels doblers que aniran a cada partida dels pressupostos. La seva aprovació és sempre no només un indicador de l’estabilitat política, sinó sobretot dels criteris i prioritats que aplica la majoria governant. Se succeeixen les presentacions dels esborranys dels pressupostos, sobretot si les partides a aprovar van a l’alça (foto gran i un comunicat amb música cap a la premsa), però se’n donen escasses explicacions. No hauria de ser una feina extra acompanyar cada partida d’un projecte, d’un pla, i donar-lo a conèixer amb tots els detalls. Hem de pensar que un pressupost, del que sigui, respon a uns objectius, una planificació i uns motius del perquè una partida és la que és i no uns milers d’euros més o manco. Si aquesta feina es té feta, s’hauria de poder llegir.

Fa uns dies comentava la partida que ha anunciat la Conselleria de Cultura per al futur Institut d’Indústries Culturals, 200.000 euros del tot insuficients per fer-lo efectiu (que tingui efectivitat, vull dir). Aquesta setmana hem tingut notícia dels pressupostos de Cultura del Consell de Mallorca i, tot i l’increment considerable de la quantitat general i d’algunes partides en particular, ens trobam el mateix mal: poca explicació dels projectes, molt mal explicats alguns i sense cap ni peus per mal dotats els altres.

En posaré un exemple: dedicar 100.000 euros per a la posada en marxa i el manteniment d’espais de creació artística contemporània que donin la possibilitat de fer residència d’artistes i projectes de creació torna a ser no fer res o repartir misèria. Un altre exemple: 200.000 euros per als ajuntaments mallorquins perquè afrontin la conservació de jaciments arquelògics. Amb això es repartiran petites partides per fer feinetes, però en cap cas es podrà afontar un pla d’investigació arqueològica i de conservació i difusió del patrimoni arqueològic. Un altre pic, el que anomenam repartidora: acontentar un poquet tothom per no fer res de profit.

Posats a donar exemples, un altre encara de més clamorós: el projecte de Museu d’Art del Consell de Mallorca en quatre espais, que és el projecte més mal explicat del món (per no pensar que és el més mal parit), tindrà una partida de 45.000 euros, a més que al Museu Krekovic se li duplica el pressupost. Què volen fer amb 45.000 euros? No cal ni posar-s’hi i els doblers es poden dedicar a una altra cosa.

Per cert, ja que som al Krekovic, el millor que podria fer el Consell és no donar-li entitat museística, continuar amb la feina que fa la tècnica responsable amb la barriada de Llevant, és a dir, un centre cultural de barri, i recuperar aquella petició que Croàcia va fer a Maria Antònia Munar de donar-los l’oportunitat de tenir el patrimoni de l’artista del país. Gran oportunitat perduda, aquella.

De l’esborrany dels pressupostos de Cultura de la institució mallorquina, la partida més gran, de 9 milions d’euros, és per a una altra fase de la rehabilitació de l’edifici de la Misericòrdia. Ho necessita. Com es necessita un projecte definit d’usos i d’estil que tant es troben a faltar en els espais ja arreglats.

I això sí, a la fi la Casa Blai Bonet dedicada a la poesia té pressupost i projecte pensat i en vies d’execució; el teatre Principal d’Inca rep un impuls que esperam que pugui ser, d’una vegada, definitori, i el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor ha posat rumb a ser una realitat, ja que el Consell de Mallorca se n’ha desfet en favor dels equips de Presidència i Cultura del Govern, més eficients.

A la Seu i als seus peus

La Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca ha rebutjat definitivament el projecte dels vitralls i intervenció de la capella del Sagrat Cor de la Seu de Mallorca que havia estat adjudicat per concurs a l’artista Ricard Chiang. Abans que no projectes definitius dins un BIC de les mides de la Seu, hi hauria d’haver un debat sobre el què, els qui i el com s’han de fer les coses.

Això sí, si la informació no està mal interpretada, que el futur Museu Marítim deslocalitzat que té el president del Consell en les seves mans tingui previst posar barquetes i altres relíquies al llac del parc de la Mar com si fossin un souvenir és de les coses més quicones que una ha llegit en els darrers temps.

La festa de Sant Sebastià

Si la revetla de Sant Sebastià és, segons ha esbrinat l’Ajuntament de Palma en una enquesta ciutadana, la festa més valorada pels palmesans, és perquè o no en tenim d’altra per triar o les preguntes s’han fet expressament per treure aquesta a conclusió. Abans de fer-ne festa, s’ho tornin a mirar, per favor.