Doble estrena de Joan Magrané: amb l'OBC i al Festival Llums d'Antiga
El músic reusenc és un dels compositors convidats de la temporada de L'Auditori
BarcelonaCom diu el poeta Martí Sales, en comptes de lament i victimisme, el que li cal a la cultura catalana és empenta i entusiasme, alegria i ganes de crear. En són bons exemples els compositors Joan Magrané i Raquel García-Tomás, punta de llança d'una generació de creadors musicals la feina dels quals està rebent premis i reconeixements arreu d'Europa. Tot dos, a més, treballen amb el rigor i la sensibilitat artística propis dels músics formats al país els últims anys. Magrané, que acaba de publicar el llibre Antologia sentimental de la música catalana (Editorial Peu de Mosca), és notícia per partida doble, sempre en la seva condició de compositor convidat de la temporada de L'Auditori de Barcelona. Aquest divendres i dissabte l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció de l'israelià Ilan Volkov, estrena Abglanz (Reflex), un peça de Magrané per a soprano, cor i orquestra a partir de dos poemes del Llibre de Suleika del Divan occidental-oriental, de Goethe. I el 5 de maig el conjunt vocal Graindelavoix, d'Anvers, estrenarà un Miserere al monestir de Sant Pau del Camp, a Barcelona, dins de la quarta edició del Festival Llums d'Antiga.
"Abglanz és un díptic que comença com un lied per a soprano i orquestra, i a la segona part hi entra el cor", diu Magrané, que ha compost l'obra tenint present que la cantaria Maria Hinojosa, una veu talentosa tan avesada al gran repertori com a la música antiga. Una de les virtuts de Magrané és estar atent als instruments que té a l'abast, com ara unes "generacions del cant polifònic català que pugen molt fort". I l'encert de L'Auditori és programar l'obra del compositor reusenc entre el divertimento del ballet Le baiser de la fée de Stravinsky i la Simfonia núm. 4 de Brahms.
Pel que fa al Miserere, a Magrané li fa "molta il·lusió" que l'estreni Graindelavoix. "En soc fan. Agafen la partitura i fan el que volen amb ella. Fan creació", assegura. En aquest cas, l'obra nova dialogarà amb Tenebrae responsoria de Carlo Gesualdo (1566-1613). "L'he basat en el de Gesualdo, alternant la polifonia amb el cant pla a la meva manera", diu Magrané.
El concert de Graindelavoix és un dels sis que conformen la quarta edició del Festival Llums d'Antiga. L'inaugurarà La Grande Chapelle d'Albert Recasens a la basílica de Santa Maria del Pi el 20 d'abril, amb un programa de lamentacions dels segles XVI i XVII hispànic. Al mateix lloc, però el 22 d'abril, Jordi Savall i Hesperion XXI interpretaran Lachrimae, planys i follies. Un altre espai històric de Barcelona, la Capella de Santa Àgata, acollirà dues cites del festival: el 26 d'abril el concert de barroc francès de la soprano Emmanuelle de Negri i Le Consort, el conjunt liderat pel clavecinista Justin Taylor; i el 28 d'abril el de l'Exaudi Vocal Ensemble, que a més d'interpretar madrigals de Gesualdo estrenarà una obra de Bernat Vivancos, Nigra es, pulchra sum. Finalment, el monestir de Sant Pau del Camp serà l'escenari de dos concerts més: el del contratenor Carlos Mena amb Forma Antiqva l'1 de maig i el de Graindelavoix el 5 de maig.
