Un divendres humit i de retrobaments al Mobofest

Sant JoanDesprés de dijous, divendres un aire esperançador rebia el públic del Mobofest just enfilar el camí cap a Consolació, a Sant Joan. Damunt la primera tongada d’escales, unes lletres: "Adeu". "Fins sempre". "Sort".

Sant Joan va veure néixer el festival, que s’ha mudat unes quantes vegades com qualsevol millennial: de Sant Joan a Lloret i després a Porreres. Si bé s’enyorà lleugerament la comoditat del parc de n'Hereveta, la bellesa de Consolació feia impossible no pensar que el Mobofest “havia d’acabar aquí”, que Consolació n'havia de veure “el darrer”. Ben engalanat amb llumets, bales de palla i palets, el resultat de l’espai demostrava que, després de 10 anys, els mobers han passat de ser uns postadolescents a uns adults que saben endiumenjar-se amb molt bon gust. És que 10 anys donen per a molt.

Encetava un capvespre lleugerament més amable que el de dijous -però així i tot humit- la cantant Anna Picornell, que donà pas a les veïnes de Formentera del duet L’Arannà, que captivà els assistents a l’escenari Huguet amb la seva proposta de pop experimental. 

Ventall, ventiladoret portàtil, camises i camisetes de recanvi. L’ambient estava enrarit i no està clar si era la calor, la humitat o la sensació d’estar pendents del final (és només el final del festival del Pla o hi ha un canvi d'etapa?). Entre el públic hi havia gent que no feia acte de presència als concerts des de 2016, gent que s’hi estrenava (“un pic i pus”) i d’altres que no se n’han perdut cap. 

Aquest divendres hi hagué retrobades (perquè hi ha gent que només veus a la Mobo) en molts sentits. Pujà a l’escenari Joan Pons amb la banda El Petit de Cal Eril, que inaugurà l’escenari gran (el Rosa Blanca), i assegurà que tocar en aquest mateix festival fa nou anys li va canviar la vida. Descobrí Mallorca, “la gent autèntica del Pla” que tant li recorda ca seva, i feu amics, molts d’ells músics, que encara manté. Així, va fer una crida al públic a anar a la manifestació de diumenge contra la massificació turística (a les 19 h a la plaça d’Espanya de Palma). I amb el cor a la mà, dedicà una cançó a Antònia Font, perquè la jornada de divendres, com la de dijous, també va estar travessada pel dol per la mort de Joan Roca. 

I d’un escenari a un altre per veure Bilo, si és que s’hi arribava entre salutació i salutació, i besades des de la distància perquè “oh, déu meu, quina suada”, “però bé, s’està un poc millor que ahir”, “jo no hi era, però m’ho han contat gros”, i entre mossegada de falàfel o pizza, i cervesa que als dos minuts treia baf, els argentins ja s’havien instal·lat a l’escenari gros a punt per disparar tots els seus clàssics: Él Mató a un Policía Motorizado aterrava al Mobofest per fer les delícies de pràcticament tothom. La banda, que recentment ha celebrat 20 anys als escenaris, repassà la seva discografia, i sonà temes de La dinastía scorpio (2013) al celebradíssim La síntesis O’konor (2017), entre altres aturades. La panoràmica des de dalt era espectacular: els llums vermells endimoniats perfilaven els cossos d’un públic entregat que insinuava que encara quedava molta, molta nit per endavant. 

Cora Yako, mallorquins instal·lats a Madrid, sonaren fins que a les 00.57 Maria Jaume cridà tothom a files. Algunes corrien per arribar a primera fila. Si des del Mobofest Mallorca s'ha vist néixer una estrella, aquesta és Maria Jaume, que brilla com mai amb el seu darrer disc, Sant Domingo Forever. Amb 'Mon Cheri Go Home', la de Lloret va fer una crida a anar a la manifestació de diumenge. Com a comiat de Joan Roca, la banda versionà 'Alpinistes-samurais'. I mentre ens feia alçar la copa a l’aire des d’enmig de l’escenari, es va obrir el debat: “És la nostra Aitana o la nostra Amaia?”. És la nostra Maria Jaume. 

Des de Catalunya, amb lluentons, retòrica i joia, Svetlana posà el punt final a la nit, cantant a les misèries del turisme, la gentrificació i la pèrdua d’identitat. Una bona cloenda que convida a començar a pensar el buit que deixarà aquest darrer Mobofest. Ja n'hem passat l’equador. Aquest dissabte n'enfilam el final.