'Dilo alto y fuerte', el club Gen Z dels rapers marroquins

Sempre resulta fascinant observar els joves debatre sobre els problemes del món, veure'ls argumentar des de la ingenuïtat o des de la desesperança i descobrir-los afrontant críticament el present i el futur. Els adolescents de Dilo alto y fuerte no només discuteixen dins i fora de les aules sobre les inquietuds habituals de la seva edat, sinó que també ens insten a escoltar-los rapejar. De sobte, fluint al ritme dels beats, les seves veus i preocupacions semblen trobar un lloc propi. A Dilo alto y fuerte, Nabil Ayouch ens parla de l’Anas (Anas Basbousi), un exraper que comença a treballar en un centre cultural de la perifèria de Casablanca per ensenyar hip-hop, però en realitat és una obra que mira de cara al futur, personificat en el magnífic grup de nois i noies protagonistes.

Sense cap mena de dubte, la seva autenticitat és el punt fort del film, perquè sorprèn l’expressivitat d’aquest grup de nouvinguts, fins i tot quan les seves històries voregen certs llocs comuns, especialment en relació amb els conflictes de gènere dins l’Islam o el fanatisme religiós. No obstant això, de la mateixa manera que el professor anima els nanos perquè intentin fugir dels tòpics a l’hora de compondre les rimes, la pel·lícula també aconsegueix desembarassar-se d’alguns clixés, malgrat que és impossible no veure en l’Anas la rèplica urbana i marroquina del Robin Williams d’El club dels poetes morts.