La nova crítica fa viral la novel·la d’Anna Pacheco

“Sempre he pensat que té un talent desbordant i molt d’humor”. “M’ha atrapat la sensació de proximitat”. “Me’l vull llegir amb una força desmesurada”. La llista d’elogis, extrets de Twitter, van dirigits a la primera novel·la d’Anna Pacheco: Listas, guapas, limpias, un èxit abans d’arribar a les llibreries. El seu talent, bona feina com a periodista especialitzada en gènere, i classe i popularitat a internet, han fet que Pacheco aconsegueixi el somni de tot escriptor novell, que l’obra esdevingui viral. A diferència de la música i el cinema, els llibres han topat sovint amb un mur infranquejable a la xarxa, ja que demanen un esforç que topa amb la societat de la immediatesa. El cas de Pacheco no és el primer que ha vist créixer l’internet català. Recorda l’inici en la narrativa d’Eva Baltasar, un fenomen que va començar a fer-se gran gràcies al rum-rum cibernauta, de la mateixa manera que el debut de Marta Rojals durant l’edat d’or dels blogs. A totes tres les legitima, sobretot, una bona obra.

Tot i que ha ajudat molts escriptors, la xarxa no sempre és decisiva. Dos dels grans triomfadors d’aquest any, Irene Solà i Santiago Lorenzo, ni tenen perfils a Twitter ni reben grans campanyes de màrqueting. En el cas de la catalana, el seu aval va ser la victòria al premi Anagrama de novel·la, com havia fet anteriorment amb el Documenta, però molt més inexplicable és el de Lorenzo. Encara que Blackie Books, la seva editorial, sigui l’empresa del sector més imaginativa a les xarxes socials, ningú podia esperar un triomf tan aclaparador. Les vendes de les anteriors novel·les del basc són una anècdota si les comparem amb Los asquerosos, probablement un dels últims grans triomfs que veurem del clàssic boca-orella i del llibreter, al marge -o de bracet- de Twitter i les stories d’Instagram.