'Solo asesinatos en el edificio': la sèrie en què Sting és sospitós d'un homicidi

'Solo asesinatos en el edificio'

De Steve Martin i John Hoffman per a Hulu. En emissió a Disney+

"Tot true crime és la història real d'algú", recorda un dels protagonistes de Solo asesinatos en el edificio quan afronten el dilema de seguir amb la narració d'un relat criminal que afecta una persona molt propera. En aquesta sèrie creada per Steve Martin i John Hoffman, tres veïns solitaris d'un edifici de l'Upper Manhattan, l'Arconia, estan enganxats al mateix podcast sobre assassinats reals. Quan a l'Arconia troben un altre resident víctima d'una mort violenta, el trio decideix unir forces i emprendre la seva pròpia investigació. I, esclar, explicar-la també a través d'un podcast. Ja des del títol la sèrie recorda Misteriós assassinat a Manhattan pel to de comèdia criminal i l'ambientació en un d'aquells complexos d'apartaments típics en el cinema de Woody Allen. A més, dels tres protagonistes, dos són actors vinculats igualment a l'humor: Steve Martin encarna Charles-Haden Savage, una antiga estrella d'una sèrie televisiva de policies, i Martin Short dona vida a Martin Putnam, un director de Broadway sense feina des de fa temps. Se'ls afegeix una enigmàtica jove, Mabel Morgan, a qui interpreta Selena Gomez.

A partir del furor pels true crimes, Solo asesinatos en el edificio parla de la solitud a la gran ciutat i de com es compensa a través del sentit de comunitat que es genera entre els fans d'aquestes noves formes d'entreteniment. La sèrie defensa un tipus d'aliança poc habitual, la que es produeix entre dos homes veterans i una noia molt més jove arran d'un interès comú, una unió enfortida gràcies a l'experiència sempre revitalitzadora de l'aventura. Què és més excitant, escoltar la investigació d'un crim, narrar-la o viure-la? Els protagonistes de Solo asesinatos en el edificio transiten entre els tres estadis, no sempre de manera segura o ètica. Però, després d'uns molt bons primers episodis, la sèrie posa massa l'accent en les històries íntimes de cadascun dels personatges. Fins al punt que cap a la meitat de la temporada ens sobra melodrama i ens falta, precisament, comèdia criminal.

El gloriós setè episodi

Aleshores arriba el setè episodi. Inesperadament, la història adopta el punt de vista d'un personatge fins llavors secundari, el Theo (James Caverly), que és sordmut. En un d'aquells regals sorpresa que encara ens ofereixen les sèries, de sobte et trobes amb 30 gloriosos minuts de ficció televisiva en què tota la narració s'efectua sense recórrer als diàlegs parlats. A sobre, aquest episodi mut és el que ens revela més informació sobre el misteri que investiguen els protagonistes, i fins i tot hi afegeix un toc de drama retorçat. És l'episodi que aconsegueix que la sèrie, una mica decandida, per fi s'eixoriveixi.

La presència d'intèrprets de prestigi com Martin, Short i Gomez atrau un grapat de secundaris de luxe. Nathan Lane, un nom habitual de Broadway, es reserva el gran moment dramàtic a partir d'un tema del musical Carrousel. Tina Fey encarna l'odiosa estrella del podcast d'èxit que escolten els protagonistes. I Sting interpreta una versió d'ell mateix, amb un punt just d'autoparòdia, com a veí de l'Arconia. A un episodi perquè conclogui la primera temporada de Solo asesinatos en el edificio, la sèrie ha tornat a encarrilar-se pels camins de la comèdia criminal, amb els seus girs de guió i els gags d'humor negre. I com en un bon podcast de true crime, el penúltim episodi ens ha deixat amb les ànsies de saber qui serà el culpable. Ara mateix totes les apostes estan obertes, fins i tot que Sting sigui l'assassí.