'The Sparks brothers': un documental a l'altura del millor duo musical del món

'The Sparks brothers'

(4 estrelles)

Direcció i guió: Edgar Wright. 135 minuts. Regne Unit (2021). Amb Ron Mael i Russell Mael. Estrena als cinemes el 12 de novembre.

En una entrevista recent, Edgar Wright –conegut perquè fa de les seves pel·lícules exuberants playlists d'èxits pop– admetia que potser havia dedicat una pel·lícula sencera a Sparks, una de les seves bandes favorites, per compensar el fet de no haver inclòs cap de les seves cançons a la seva filmografia. El director de Baby driver ha saldat el deute: The Sparks brothers és una pel·lícula torrencial i una carta d'amor incondicional a l'obra eclèctica, inclassificable, dels germans Russell i Ron Mael, on sonen fins a vuitanta de les seves cançons. Recolzant-se en un material d'arxiu aclaparador, uns convidats de luxe –Beck, Thurston Moore i Giorgio Moroder són només algunes de les personalitats convocades– i una utilització tímida, però efectiva, de seqüències d'animació i stop-motion, Wright aconsegueix contagiar el seu entusiasme per un dels secrets més ben guardats de la història del pop, una banda mutant que, des dels anys setanta, va saber adaptar-se als successius canvis mantenint intacta la seva essència. Com tota obra feta des de la passió de fan, la pel·lícula frega, a vegades, l'hagiografia, encara que el que realment podríem retreure a Wright és no haver estat més atrevit en la descripció dels germans Mael: dues personalitats excèntriques, amb tendència a l'autorepresentació performativa i l'excés operístic (i qualsevol que hagi vist Annette, la monumental fantasia musical creada pel duo i dirigida per Leos Carax, ho sap), que aquí es veuen reduïdes a –divertidíssims, això sí– caps parlants.