La cripta familiar del poeta Ausiàs March, al descobert

AlfauirLes obres de millora i rehabilitació de l’església major del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, ubicat a la localitat valenciana d’Alfauir, a la Safor, ha propiciat una troballa que podria ser d’un gran valor històric. Un grup d’experts assegura haver localitzat la cripta de la família del poeta Ausiàs March -enterrat a la catedral de València-, en la qual creuen que, entre d’altres, hi ha restes del seu pare, Pere March, i de les seves dues dones, Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc ) i Joana Escorna.

Després de mesos d’investigacions -les obres a l’església del monestir van començar a finals del 2015-, el grup d’experts que ha treballat en la recuperació i anàlisi de les restes òssies creu que té evidències científiques per determinar a qui pertanyen els 12 cossos que van trobar en una de les capelles de l’església. Amb tot, l’anàlisi de l’ADN que es practicarà en els pròxims mesos determinarà amb seguretat si, com afirmen, el pare i les dues dones d’Ausiàs March van ser enterrats al monestir de Sant Jeroni.

Fonts documentals

Malgrat no tenir la confirmació de les anàlisis genètiques, el director de l’equip d’investigació i arquitecte responsable de la rehabilitació del monestir, José Manuel Barrera Puigdollers, va explicar ahir els fonaments de les seves sospites sobre la troballa de la cripta familiar dels March. Barrera, professor de la Universitat Politècnica de València, basa les seves hipòtesis en fonts bibliogràfiques que parlen de l’existència d’una capella al monestir amb una cripta de la família dels March des del 1394. Aquestes fonts són el manuscrit 368 de l’obra del pare Francisco Castillo Història general del nostre Reial Monestir de Sant Jeroni de Gandia, del 1757, així com les referències que hi ha als testaments de Pere March, d’Elionor Ripoll i del rei Ferran autoritzant el trasllat de les restes fúnebres, i del mateix Ausiàs March en les seves últimes voluntats.

El professor Barrera va insistir que les proves documentals i simbòliques (les pintures de la capella on s’ubica la cripta i els seus capitells, que representen motius relacionats amb la dinastia March) no són les úniques evidències que fan pensar que les restes òssies corresponen a familiars del poeta.

Proves patològiques

Una investigació paral·lela a la historiogràfica liderada pel forense i patòleg Marcos Miquel Feucht apuntala la hipòtesi. Segons va explicar el metge, la informació que aporten els ossos concorda amb les dades biogràfiques en casos com el d’Isabel Martorell. La primera esposa d’Ausiàs March va morir sense descendència al cap de set mesos de la boda i, dels sis cossos de dona trobats a la cripta, només n’hi ha un que no té cap marca en l’ós púbic, senyal d’haver donat a llum. El fet d’haver trobat també les restes d’un fetus d’unes 15 setmanes de gestació fa pensar als investigadors que aquest cos es tracta de la germana de Joanot Martorell.

En el cas de Joana Escorna, la hipòtesi que fa pensar que s’han localitzat les seves restes són uns fils d’or, que estarien relacionats amb la voluntat declarada per Ausiàs March de col·locar sobre la seva difunta esposa un mantell amb els seus blasons brodats en or. Corrobora aquesta teoria l’agulla trobada al crani de Joana, atès que se li va posar aquest mantell cinc anys després de la seva mort.

El destí de les restes

La família Trénor, propietària del monestir de Sant Jeroni i mecenes de la investigació, ja ha mostrat el seu interès perquè les restes romanguin a la capella on han sigut localitzades i es compleixi així la voluntat dels March. Amb tot, aquesta serà una decisió que haurà de prendre la conselleria de Cultura, que primer ha de determinar si al monestir es donen les condicions adequades per conservar les restes.