Cort defensa el “mètode transformador” de Palma 2031 tot i l’exclusió de la candidatura

Palma“Un mètode per reconciliar la ciutat amb el turisme a través de la cultura”. Aquest és el resum del projecte amb què Palma optava al títol de Capital Europea de la Cultura 2031 fins el passat divendres, quan des del ministeri de Cultura es varen anunciar les quatre ciutats que passaven a la següent fase, entre les quals no es troba Ciutat. Entre els arguments que segons Bonet poden haver determinat la decisió del jurat s’hi troben la “inversió continguda” de Palma en comparació amb les finalistes –82.800 euros entre 2025 i 2026, a diferència dels 750.000 de Càceres o els quasi dos milions de Las Palmas– i el fet que fos la primera vegada que Palma s’hi presentava –les finalistes ja hi havien optat en anteriors ocasions. 

A la roda de premsa oferida aquest dimecres dematí, Bonet ha parlat de decepció –i no només per la decisió, ha estat especialment crític amb la reacció de l’oposició– i, tot i així, ha manifestat la intenció de Cort de mantenir el full de ruta proposat al projecte Palma 2031. Tot i els esforços que ha fet per explicar-lo, però, els continguts d’aquest “mètode” i la seva aplicació pràctica deixen encara més interrogants que certeses. 

El “mètode transformador”

“Parlam de situacions que es produïen fins ara, com per exemple el fet que vengués un promotor de fora a organitzar un macroconcert, i en acabar partia. I la realitat és que això no deixava cap tipus de llegat. El mètode serveix per marcar com han de ser els projectes culturals per a ser inclosos dins el procés. Han de tenir arrelament i treballar de manera ordenada i constant, i han de deixar un llegat. El mètode explica on és important incidir en aquest sentit”. Aquest ha estat l’exemple concret que ha oferit Bonet com a resposta a la pregunta sobre què definia, en què consistia, bàsicament, el projecte de Palma 2031. Segons ha declarat, es tracta d’un “canvi de paradigma” que ha de servir per “redefinir el futur de Ciutat” i que hauria de ser extrapolable a altres ciutats europees que, com Palma, reben milions de visitants cada any. “Fins ara les ciutats que han obtingut aquest títol se centraven en aconseguir més turisme”, ha assegurat Bonet, “i nosaltres anàvem radicalment en contra d’aquesta idea". Cal recordar, en tot cas, que l’accent turístic ha definit la candidatura des de la seva primera presentació pública. 

Bonet ha defensat la candidatura presentada com “un projecte sense focs artificials” que “no ha estat dissenyat als despatxos”, i ha parlat de la implicació de “pràcticament tot el teixit cultural”, si bé el passat novembre les principals associacions d’arts escèniques de les Balears varen anunciar la ruptura de relacions amb Cort. També ha parlat d’accessibilitat universal a la cultura, de la creació de Consells Creatius als barris i d’infraestructures socials com la transformació de l’edifici de Gesa, Can Ribas o la Caixa de Música. La inversió prevista entre 2026 i 2036 en el llarg llistat de projectes que ha enumerat Bonet és de prop de 274 milions d’euros. 

Demanat per la diferència d’inversió per part de l’ajuntament en la candidatura de Palma respecte la de les ciutats finalistes, que hi han dedicat, de mitjana, deu vegades més pressupost, Bonet ha assenyalat les “possibles malinterpretacions” que s’haurien derivat d’inversions majors. “Si us haguéssim dit avui que hem invertit un milió d’euros en la candidatura, la portada de demà seria que hem llençat un milió d’euros als fems”, ha esgrimit, “així que hem optat per una inversió continguda i un treball ingent dels professionals de les meses, dels directors generals, dels funcionaris de l’ajuntament i també del coordinador del projecte, Antoni Riera”. El director de la Fundació Impulsa, que es va incorporar a la candidatura el passat mes d’agost, va declinar rebre cap tipus de remuneració pel seu treball, tal i com va confirmar l’ajuntament a l’ARA Balears. 

Crítiques a l’oposició

Finalment, Bonet ha recordat que "ciutats com València o Màlaga tampoc varen obtenir el títol quan hi optaven" i ha assegutat que "el seu posicionament cultural és inqüestionable". Per altra banda, també ha volgut manifestar el seu malestar per la reacció dels partits de l’oposició al fet que Palma fos descartada com a candidata al títol a la darrera frase del procés. “Vull agrair el suport de tots els batles de Mallorca, perquè tots ens l’han donat. També Virgilio Moreno, batle d’Inca amb el PSOE, i Josep Ferrà, de Més, a Esporles. I sorprèn que aquest esperit no hagi existit dins l’ajuntament. Malauradament han preferit situar-se en la lògica de l’oposició. I crec que és significatiu que el partit sociaista celebràs amb crits el moment en què banda va ser deixada de banda en aquesta carrera. Crec qu és indigne d’aquesta institució, i ho confirma que funcionaris de la casa s’atracassin avergonyits del que havien sentit. Una cosa és discrepar i una altra alegrar-se que Palma perdi una oportunitat europea”.