Poema d’amor a dues veus amb Joan Carreras i Marta Marco

Cor dels amants (2007) és la primera obra que va escriure l’autor i director portuguès Tiago Rodrigues, ara director del Festival d’Avinyó i una de les grans personalitats del teatre europeu actual. Una obra inspirada en la seva experiència vital concebuda com un relat líric i en la qual ja s’albirava el gust pel joc formal que coneixem per altres de les seves obres (By Heart, Sopro, Catarina e a beleza de matar fascistas). Es tracta, però, d’una proposta més íntima i menys política que les posteriors, que es recupera ara com una petita joia teatral que el públic del Lliure va aplaudir amb entusiasme. Un autèntic bombó. I és que en aquest Cor dels amants el joc formal és l’element cabdal i diferenciador que vesteix un relat que, d’altra manera, seria força més convencional.

El director va imaginar un matrimoni força tradicional i força feliç amb una filla que relata la seva vida i el seu amor al llarg dels anys (tot i que la funció només dura una hora). Però ho fa a través de dues veus, les de Marta Marco i Joan Carreras, que diuen el mateix text, les mateixes paraules –llevat d’alguna contradicció deliberada que busca i troba el riure dels espectadors– en una difícil polifonia d’altíssima exigència per als intèrprets que, sortosament, mostren una compenetració deliciosa i totalment natural. Dos veus i una partitura per a un viatge emocional de frases curtes, records quotidians i anys que passen volant perquè sembla que sempre hi haurà temps.

La sincronia oral dels intèrprets és imprescindible, però també ho són les actituds des de les quals diuen el text i el joc de petits gestos i mirades de la parella mentre miren una pel·lícula d'Al Pacino a la televisió o prenen el te. Un joc que també es veu en la dramatúrgia, que arrenca amb la crisi respiratòria de la dona. La visita a urgències. La insuportable probabilitat de la mort. La mort. O no. Finalment, un poema d’amor amb una oda final naturalista. Fantàstic.