Els dos concerts més emblemàtics de Lluís Llach, en DVD amb l'ARA

Barcelona.Fins a aquest dimarts, 7 de maig, l'ARA ofereix als lectors dos dels moments de comunió més inesborrables de la memòria musical del país: el multitudinari concert de Lluís Llach al Camp Nou del 1985 i el recital que el músic va fer a Verges el 2007 per posar punt final a la seva carrera musical. Aquestes dues cites van ser, sens dubte, molt més que un concert: van representar la celebració d'una col·lectivitat i uns valors units a la identitat catalana. Per celebrar també l'aniversari del protagonista d'aquells concerts, els DVD estan disponibles a aquest dimarts, dia del 65è aniversari de Lluís Llach.

El mític concert del cantautor al Camp Nou, precisament, torna a estar d'actualitat. Aquests dies s'ha pogut saber que l'ANC, Òmnium Cultural i el mateix Llach s'han proposat reactivar la mobilització social en favor del procés cap a l'estat propi amb un concert especial al mateix escenari, el Camp Nou, on es pretén llançar el missatge que l'impuls popular i l'efervescència de la Diada no s'han desinflat.

El concert al Camp Nou del 1985 també va estar presidit per un fort sentiment reivindicatiu en defensa dels drets nacionals de Catalunya. Llach, amb aquell recital popular, contestava al corrent d'opinió de l'època que sostenia que ja no calia cantar en català, en un context que marginava els cantautors que s'havien posicionat políticament durant el franquisme i la Transició a favor de la llengua i els drets de la cultura catalana. A diferència d'altres concerts multitudinaris fets una dècada abans, a la primera fila del Camp Nou ja no hi havia cap rastre de polítics; tanmateix l'èxit de la convocatòria va ser estratosfèric i l'estadi es va omplir amb 103.000 espectadors, que van cantar amb Llach temes com Venim del nord, venim del sud , Laura , Que tinguem sort , L'estaca i El cant de l'enyor , aquesta última amb Marina Rossell i Maria del Mar Bonet, i que es va tancar amb una interpretació col·lectiva d' Els segadors amb el públic i els músics.

El DVD, a més, inclou el documental Mai no em mancarà el teu alè , que Elisenda Soriguera va dirigir el 2012, que contextualitza el moment històric i la significació d'aquella nit, amb la participació del mateix Llach i còmplices com Joan Molas, Núria Batalla, Laura Almerich, Miquel Sellarès i Jordi Pujol.

El significat del concert de Verges, evidentment, va ser molt diferent. Llach s'acomiadava dels escenaris amb un concert inoblidable que repassava cançons de totes les etapes del cantautor que ja formen part de la memòria sentimental de més d'una generació: Que tinguem sort , País petit , Els meus ulls i Viatge a Ítaca, etc. En plenitud de facultats, Llach posava punt final a la carrera musical com a intèrpret amb un concert de prop de tres hores en què no es va mossegar la llengua i va criticar amb contundència l'actitud dels polítics amb l'Estatut. Emotiu, compromès i brillant, va ser el cant del cigne d'un artista patrimoni del poble i el comiat sincer del músic amb el seu públic.