Col·leccionar fotografia com a mitjà de coneixença
Una exposició recorrerà els inicis del llenguatge fotogràfic a través d’obres que va adquirir Toni Catany al llarg de la seva vida
Llucmajor“Aprendre és aprehendre”, escriuen des de la Fundació Toni Catany, mentre ultimen la preparació de l’exposició Col·leccionant fotografia que el divendres 26 d’abril s’inaugurarà al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. Emmarcada en el cicle ‘Els fotògrafs de la col·lecció de Toni Catany’, aquesta serà una mostra especial perquè, a través de les obres que va adquirir el fotògraf llucmajorer al llarg de la seva vida, permetrà recórrer els inicis de la història del llenguatge fotogràfic, alhora que es constata que col·leccionar, almenys en el cas de Catany, és també i sobretot una manera d’aprendre i de conèixer.
Unes 150 obres faran part d’aquesta exposició, la majoria de les quals són peces úniques fetes entre el 1830 i la dècada dels anys 30 del segle XX, tot un segle primer de la fotografia que reflecteix el descobriment successiu de tècniques, la voluntat inicial de captar la realitat al més natural possible, l’evolució cap a la creativitat artística i la seva conquesta amb la irrupció de les avantguardes també en el llenguatge fotogràfic. La mostra, comissariada per Carles Fargas i Antoni Garau, és fruit d’una selecció feta entre el més d’un miler d’imatges d’altres fotògrafs que conserva la Fundació Toni Catany (FTC).
Al llarg de la seva trajectòria, de més de 50 anys, Catany va anar formant una col·lecció heterogènia de fotografies i d’objectes relacionats amb la fotografia. “No seguia un pla previst, adquiria allò que el captivava. De manera intuïtiva, aturava la mirada sobre aquelles coses que li podien servir per créixer com a fotògraf”, escriu Miquel Bezares, president de la FTC. El fotògraf de Llucmajor era autodidacte, i el seu afany col·leccionador té molt a veure amb el procés d’autoformació. Volia conèixer les tècniques de totes les èpoques, que després investigava i aplicava a les seves obres. A través de la història de la fotografia, en un excepcional transvasament del passat més remot a la contemporaneïtat, Catany definia el seu camí i refermava l’estil. Col·leccionar era, en tots els casos, una descoberta, però també una autoafirmació per al fotògraf.
Els precedents i els inicis de la història
Tota història sempre té uns precedents i, en aquest cas, els precursors de la fotografia també seran presents en l’exposició amb una peça que, realitzada entre final del segle XVIII i començament del XIX, deixa testimoni del desig de la població de l’època de cercar vies, més econòmiques que la pintura o l’escultura, d’immortalitzar la seva imatge. La tècnica que es va popularitzar en aquest sentit, sobretot a França, va ser el retrat d’ombres, siluetes retallades que calcaven el perfil dels models i que serien un precedent del retrat fotogràfic. A la col·lecció de Toni Catany hi ha una d’aquestes siluetes, de final del segle XVIII, una imatge ben curiosa atès que hi ha un doble retrat: el que fa l’artista quan defineix la silueta de les dues models, que fa en el moment que una d’elles retalla la silueta de l’altra. Aquesta peça la podeu trobar a la secció Mirades, a les pàgines centrals del setmanari de l’ARA Balears.
Va ser a començament del XIX quan una generació d’homes de ciència com Niépce, Daguerre, Fox Talbot, Bayard, Herschel, Gerber i Innsering aconseguí fixar sobre un suport fotosensible la imatge creada dins d’una càmera fosca. La fotografia neix, així, de la conjunció de dues invencions prèviament conegudes, la càmera obscura i l’ennegriment com a reacció a l’exposició a la llum dels compostos derivats de la plata. I és Niépce qui obté, l’any 1826, la primera imatge fotogràfica amb una càmera. L’any 1839 es presenta en públic el daguerreotip inventat per Daguerre, que esdevindrà el procediment més exitós dels primers anys de la fotografia. A l’exposició Col·leccionant fotografia hi haurà nombroses mostres de daguerreotips, una tècnica que Catany va treballar incansablement. Igualment hi seran presents les tècniques que en derivarien o que anaren sorgint més o menys en paral·lel: ferrotips, ambrotips, fotogravats, papers albuminats, cianotípies, plaques de vidre i un llarg etcètera que mostren els avenços del llenguatge fotogràfic en aquelles primeres dècades de la seva existència.
De la invenció del calotip, el 1841, per part d’Henry Fox Talbot, l’exposició inclourà un exemplar de The pencil of nature (publicat en fascicles entre 1844 i 1846), que conté 24 calotips del mateix Talbot. El calotip és el primer sistema negatiu-positiu que obrí el camí a la infinita reproductibilitat de la imatge fotogràfica. Algunes de les obres dels primers anys de Catany, paisatges de la serra de Tramuntana, tenen aquestes imatges com a indubtable precedent.
La creació artística
També trobam un paral·lelisme estilístic entre els retrats i els reconeguts nus de Toni Catany i la història de la fotografia que va venir després, sobretot en les primeres dècades del segle XX. A la mostra hi haurà una bona representació del retrats que es feien servir com a targeta de visita, mostres també de la democratització del retrat amb, entre d’altres, una selecció de les fotos de Tomàs Monserrat o el retrat d’una nina atribuït a Lewis Carroll, autor d’Alícia en el País de les Meravelles, però també considerat el millor retratista de nins de final del segle XIX. I a l’exposició, sobretot, hi trobarem nombroses peces dels nus que sempre captivaren Toni Catany. I és que, tot i el puritanisme de l’època, la producció de fotografies eròtiques i pornogràfiques va ser habitual. Les plaques estereoscòpiques d’autor desconegut o els nus signats per Drains (1894), Berteaux o Le Bègue (ambdós del 1896) que s’exhibiran a Llucmajor en són una bona prova. Alhora s’estenia l’ús de la fotografia per documentar el món. Una imatge de Nova York a l’hivern d’Stieglitz o els paisatges de Troth i de Winwood Robinson, entre molts altres, en seran una mostra.
El darrer dels sis àmbits de l’exposició estarà dedicat a una selecció dels fotògrafs d’avantguarda que col·leccionà el llucmajorer. Obres de Man Ray, Kertész, Strand, Weston oDrtikol s’hi trobaran representades en retrats del tot innovadors per a l’època: asimetries en la composició, picats i contrapicats, fotomuntatges, dobles exposicions i imatges surrealistes. Una cita de Catany confirma algunes de les coses que hi va aprendre: “Un bon retrat pot mentir en particular sense deixar de dir la veritat en general”.
