Lucia Mestre: "Abans els col·leccionistes d’art eren gent molt culta"

ManacorLucia Mestre (Barcelona, 1982) va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i a la Sorbona de París. Apassionada i especialista en pintura antiga, des de fa uns anys ha trobat a Son Carrió (Sant Llorenç) el seu lloc al món, des d’on organitza continus 'viatges’ a través de les obres d’art, en tallers, conferències i visites a museus per ajuntaments, escoles i institucions. Unes classes pràctiques i lúdiques.

 Què representa el Llevant de l’illa per a vós?

— Puc dir sense equivocar-me que a Son Carrió hi he trobat el meu lloc al món. És una sensació extraordinària! I li desitjo a tothom. He viscut a Barcelona, París, Londres i Nova York, i mai havia tingut la sensació d’estar arrelada d’aquesta manera, sentir que formes part d’un lloc més enllà de la part intel·lectual sinó d’una manera física.

Per què vàreu partir a estudiar la carrera a la Sorbona de París?

— Després del segon d’any d’Història de l'Art, a 20 anys, vaig partir un any a París per patir fred i fam, per demostrar-me a mi mateixa que podia espavilar-me tota sola i ser independent, també econòmicament parlant. És la manera d’apreciar de veres el que tens. Vaig decidir tornar a Barcelona a fer tercer i d’aquí novament a París, però aquesta vegada com a estudiant a través d’una beca Erasmus. Em vaig enamorar de la ciutat.

De París a Nova York…

— Després d’acabar a la Sorbona, vaig fer pràctiques a la casa de subhastes parisenca Drouot i vaig decidir que la meva pròxima destinació seria Nova York. Hi vaig anar primer dues setmanes per cercar-hi feina. Vaig recórrer totes les galeries de pintura amb el meu currículum sota el braç. Vaig treballar com a practicant en dues galeries importants. Però enyorava París, així que només hi vaig viure un any. De tornada vaig treballar de nou a Drouot i després en una casa de subhastes pionera en línia, fins que Pierre Etienne, l’expert que jo més admir, em va proposar fer feina amb ell al departament de pintura antiga de la prestigiosa casa de subhastes internacional Sotheby’s. Ell va ser el meu mentor. 

Un somni…

— Absolutament. Sotheby’s és una de les dues cases de subhastes més prestigioses del món. A més, en aquells moments el departament de pintura antiga de Sotheby’s era molt superior al de Christie’s, que és la competidora directa. Això em va permetre tenir accés a obres extraordinàries. Vaig treballar-hi des de 2014 fins a 2020, quan va arribar la pandèmia.

Quin era el procediment quan arribava una obra?

— Quan arribava una pintura al departament, Pierre i jo en fèiem una primera valoració. Després el client ens deixava el quadre per fer-hi tota la feina de recerca necessària prèvia a la publicació del catàleg. He tingut el privilegi de tenir de ben a prop i poder estudiar obres excepcionals amb gent extraordinària, com per exemple el president honorífic del Louvre, Pierre Rosenberg, un grandíssim historiador de l’art, una eminència.

Creieu que encara queden obres d’autors importants que no han vist mai la llum pública?

— Això és el somni de tots els especialistes! I sí, encara es fan descobriments. I, justament, el més probable és que aquestes obres apareguin en llocs inesperats.

Com sabeu si una pintura és falsa?

— Els falsos a la Història de l’Art és un tema apassionant… Fins i tot n’he preparat una conferència! Evidentment pel fet de veure moltes obres, vas fent el teu ull. Però la realitat és que a vegades pot ser molt difícil. El que sempre diu Pierre és que l’obra ha de parlar per si mateixa. Si quan mires l’obra en tens dubtes sobre l’autenticitat, i a més l’obra ve amb un dossier de 300 pàgines, en general no pinta bé…

Què ha fet que el Salvador Mundi, una obra de Leonardo da Vinci, sigui el quadre més car del món?

— El Salvador Mundi és la darrera obra que coneixem, fins ara en mans privades, que queda de Leonardo da Vinci. No he tingut la sort de veure-la directament, però molts dels especialistes que conec, sí; i pel que sé, no crec que valgui el que se n’ha arribat a pagar. Com que això ja es va publicar en el seu moment, ja no forma part de les clàusules de confidencialitat que hem de respectar, fa uns anys, va ser venuda per Sotheby’s en una venda privada per uns 70 milions d’euros i el 2017 en subhasta, a Christie’s NY per 450 milions d’euros. Un magistral cop de màrqueting. Si bé dins el mercat de la pintura antiga no hi ha tanta especulació, tot va en consonància amb l’economia mundial. L’obra d’art no té un valor intrínsec per si mateixa, el preu és el que la gent està disposada a pagar per ella. Per això, el mercat de l’art és interessant, ja que és un reflex de la societat on vivim. Avui la gent, vol ‘marques’. Obres que reflecteixen clarament el seu estatus econòmic…

Els propietaris saben què tenen?

— Abans els col·leccionistes et feien una classe magistral a tu sobre el que tenien. Eren autèntics apassionats i gent molt culta. Ara el perfil és molt diferent.

Quina ha estat la darrera obra que us ha emocionat en directe?

— S’ha de dir que el context és molt important, però si li he de dir la darrera que em va emocionar, potser fos un Velázquez a un museu de França. Estava tota sola o gairebé al museu. Hi vaig trobar una connexió amb el quadre difícil d’aconseguir en un museu estibat de gent.

Com es fa per explicar d’una manera tan clara una obra i el seu context?

— La passió i supòs que saber transmetre-la. Diuen que soc bona comunicadora. Uf això sona molt pretensiós…

Quines són les pròximes conferències?

— El 21 de maig a les 19  h presentaré a l’Espai 36 de Sant Llorenç, dins el cicle ‘Un mes, una obra’ el quadre La Primavera, de Sandro Botticelli, Amor, plantes, flaires i rondalles, en un diàleg molt interessant conjuntament amb el metge i biòleg Carles Amengual. És una conferència gratuïta. El 24 de maig també propòs el taller que faig als centres educatius per descobrir la història de la pintura jugant a ser detectius de quadres, en format familiar al Museu de Mallorca. És una meravellosa manera de passar un matí de dissabte en família, feim diferents jocs, explicam històries de quadres, practicam diferents tècniques pictòriques i acabam amb una subhasta!