La col·lecció d’art del BBVA mira cap a Catalunya

BarcelonaEl pintor Dionís Baixeras (1862-1943) és conegut sobretot com a pintor de paisatges, marines i escenes costumistes de pescadors. És menys habitual trobar-se amb alguns dels seus magnífics retrats femenins, com el que el BBVA té a la seu central a plaça Antoni Maura de Barcelona. Concretament, la dona del quadre de Baixeras és la seva esposa, Maria del Pilar Casanovas Fortuny, i el fet que miri cap a l’espectador és un reflex de la “complicitat” que hi havia entre ells dos, com afirma la responsable de Patrimoni del BBVA, María Luisa Barrio, durant un viatge recent a Barcelona. Durant aquell viatge també va anunciar que estan treballant en una gran exposició d’obres de la seva col·lecció des del segle XVII al XIX que volen portar a Catalunya. “Serà una exposició molt potent, amb unes noranta obres, però per aquest tipus de mostra requereix un museu o una sala que compleixi les condicions d’un museu”, diu Barrio. “Catalunya ens està costant molt, volem portar-la aquí”, diu Barrio, sorneguera. “La nostra voluntat és tenir vies de col·laboració amb Catalunya”, subratlla. Aquest treball conjunt amb les institucions catalanes no es limitaria a les exposicions, sinó que també inclourà una política de dipòsits d’obres a diferents museus en la qual ja estan treballant.

En aquesta exposició hi haurà el retrat de Baixeras i Julia a Maricel, de Ramon Casas, una altra de les 175 obres entre pintures i escultures que hi ha exposades als espais comuns i les sales de reunions i despatxos de l'edifici. A més, durant la visita al primer pis es poden veure un Paisatge de Modest Urgell, Bust de dona, de Ricard Canals; La llacuna, de Segundo Matilla; i altres treballs d'Antoni Clavé, Montserrat Gudiol i Xavier Valls. En el terreny de l'escultura hi ha exposats treballs de Josep Maria Subirachs i d'altres artistes com Frederic Marés, Luisa Granero i Marcel Martí. “De molts d’aquests artistes el BBVA en té més d’una obra”, diu Barrio.

La col·lecció del BBVA és “una col·lecció de col·leccions” d’unes 9.000 obres, com diu també Barrio, fruit de la reunió dels fons del mateix BBVA, fundat l’any 1857 a Bilbao, i els de les entitats bancàries que han absorbit al llarg dels anys. Al segle XIX els bancs acostumaven a tenir obres d’art per guarnir les grans seus centrals, una línia que es va mantenir fins al punt d’inflexió, com explica Barrio, que es va produir a la segona meitat del segle passat, quan els bancs van començar a donar suport als artistes contemporanis.

Però això no és tot: al soterrani de la seu hi ha una petita pinacoteca amb unes 214 pintures i escultures en l’antiga caixa forta del banc, a la qual no tenen accés els reporters. Només en una primera mirada en aquest altre espai, comencen a sortir sorpreses: un bodegó de pipes de Feliu Elias, un quadre de Joan Brotat protagonitzat per un dels seus característics personatges, un mapa amb una part enfangada de Pere Noguera, una pintura d’Ester Xargay, i un gravat de Joan Brossa. Com que l’equip de treball és petit, encara no han acabat de catalogar tots aquests fons: “La nostra funció és inventariar, catalogar i fer recerca del que tenim. Donem molta importància a la conservació, i tenim quatre tallers de restauració, tots ells a Madrid”, diu Barrio. “La col·lecció del banc cobreix set segles –afegeix l’experta–, comença al segle XV i arriba fins al XXI. Entre els punts forts hi ha art flamenc del segle XVII i dues obres de Francisco de Goya".

Un edifici molt singular

La seu del BBVA va ser la primera seu del Banc d’Espanya fora de Madrid i, més endavant, la de la Caixa d’Estalvis Provincial i la de Caixa de Catalunya. El BBVA hi va desembarcar el 2016, quan van absorbir Catalunya Caixa. Com a testimoni de la història de l’edifici, al muntant de l’escala es conserva un relleu de Josep Maria Subirachs fet per commemorar el 50è aniversari de la Caixa d’Estalvis Provincial.

Arquitectònicament, la seu del BBVA és un dels edificis més singulars de Barcelona i, com que sempre ha tingut usos bancaris, està ben conservat, i no s’hi han fet intervencions que n’hagin alterat la fesomia. L’edifici va ser construït entre els anys 1929 i 1933, és a dir, en paral·lel a dos altres edificis icònics de la ciutat en els quals els límits del Noucentisme i el racionalisme són molt difosos: la fabrica Myrurgia, d’Antoni Puig Gairalt, i el Casal Sant Jordi, de Francesc Folguera. Però la seu bancària, que va ser construïda coincidint amb la prolongació de la Via Laietana, reuneix una combinació d’estils molt curiosa: la façana és de caràcter historicista amb columnes clàssiques, amb quatre escultures noucentistes del valencià Vicenç Navarro, i el coronament de la façana –que manté l’escut de la Segona República– és més aviat déco. L’edifici és obra dels arquitectes José Yarnoz, que era l’arquitecte oficial del Banc d’Espanya, i Luis Menéndez Pidal. Tots dos eren madrilenys, un fet que es nota en un dels detalls del banc: l’interiorisme, en el qual destaquen les làmpades de l’entrada, està inspirat en la Secessió vienesa, un fet habitual a Madrid en aquell moment, però no a Barcelona. Per poder gaudir-ne àmpliament, seria una bona iniciativa que l'edifici es pogués visitar en jornades de portes obertes o durant el festival d'arquitectura 48H Open House Barcelona.