BarcelonaEl 2022 va pel camí de ser l'any del cinema català. Després del triomf d'Alcarràs a la Berlinale i la selecció en competició oficial de Canes del Pacifiction d'Albert Serra, el Festival de Sant Sebastià serà la pròxima gran cita per a les pel·lícules i els cineastes catalans. El certamen basc ha anunciat la selecció de fins a tres produccions catalanes que competiran per la pròxima Concha d'Or: Girasoles silvestres de Jaime Rosales, La maternal de Pilar Palomero i Suro de Mikel Gurrea, que serà la primera pel·lícula en català que participa en la competició oficial des del 2015.
La secció oficial acollirà una projecció especial del documental d'Isabel Coixet El sostre groc, basat en la investigació sobre els abusos a l'Aula de Teatre de Lleida dels periodistes de l'ARA Núria Juanico i Albert Llimós, que participen en la investigació periodística del documental. I també en secció oficial però fora de competició es veurà la sèrie Apagón, en què participen com a directors Isa Campo i Isaki Lacuesta. Cal remuntar-se a l'edició de 2010, l'any màgic de Pa negre, Elisa K, Aita i El gran vázquez per trobar una presència tan nombrosa de la producció catalana a la secció oficial del festival.
La família sembla el fil comú que uneix els tres films catalans de competició. A Girasoles silvestres, Anna del Castillo interpreta una mare jove i impulsiva que busca l'amor i protegir els seus fills. La protagonista del nou treball de Pilar Palomero, que va triomfar als Gaudí i als Goya amb Las niñas, també és una mare, però de catorze anys: La maternal relata el procés d'aprenentatge d'aquesta mare precoç interpretada per la debutant Carla Quílez. A Suro, en canvi, el debutant Mikel Gurrea posa el focus en una parella (Vicky Luengo i Pol López) que marxen de la ciutat per anar a viure al camp.
Un documental sense victimització
El sostre groc recull els testimonis de les alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida que van ser víctimes dels abusos de dos professors del centre durant un període de vint anys. El film de Coixet també inclou material d'arxiu inèdit que ajuda a entendre com era de tòxica i sexualitzada la relació entre alumnes i professors. La directora ha intentat fugir de la victimització que detecta en molts documentals sobre abusos: "No m'agrada veure les dones plorar –explicava a l'ARA l'any passat–. Tothom es pensa que soc la reina de la llàgrima però les llàgrimes tenen un punt que, quan un passa un cert límit, revictimitzen la persona que plora i no aporten res".
També lluitarà per la Concha d'Or la nova pel·lícula de Fernando Franco, La consagración de la primavera, un retrat de la relació entre una estudiant universitària i un noi amb paràlisi cerebral. La participació espanyola en la secció oficial –però fora de competició– la completa el film inaugural Modelo 77, d'Alberto Rodríguez, que es basa en la lluita real d'un col·lectiu de presos de la presó Model de Barcelona per l'amnistia i els drets dels presos comuns a l'Espanya de la Transició.
A la secció Perlak, que recupera joies estrenades en altres festivals, es veuran treballs dels cineastes catalans Oriol Paulo (Los renglones torcidos de Dios) i Isaki Lacuesta (Un año, una noche), així com el drama gallec As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. La paral·lela Zabaltegi, de propostes més arriscades, projectarà tres debuts de directores: El agua d'Elena López Riera, Cerdita de Carlota Pereda i A los libros y a las mujeres canto, de María Elorza. En altres seccions, Fernando León estrenarà el seu documental sobre Joaquín Sabina Sintiéndolo mucho, Paco León el seu nou llarg Rainbow i Fermin Muguruza el film d'animació Black is Beltza II: Ainhoa.
'Suro', el retorn del català a la competició oficial
El cinema en català podria tornar a triomfar aquest any en un festival de sèrie A. Suro, el debut de Mikel Gurrea (Donosti, 1985) que lluitarà per la Concha d'Or de Sant Sebastià, sorgeix de l'experiència que va viure el director quan, el 2010, tot just acabar els estudis de comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra, va treballar com a temporer en una explotació de suro a l'Empordà, pels voltants del pantà de Boadella. "La feina es feia igual que fa segles, arrencant l'escorça de les alzineres sureres des de les sis del matí fins al migdia –explica Gurrea–. I vaig descobrir un món de textures i sons que em va fascinar i es va quedar amb mi".
La història de Suro és la d'una parella (Vicky Luengo i Pol López) que refunden la seva relació marxant a viure a una masia que ha heretat ella, envoltada d'alzines sureres. "Els treballadors del suro de la zona els expliquen com podrien explotar la finca per treure'n diners –explica Gurrea–. Aleshores comencen a aparèixer tensions en el que fins llavors havia sigut un projecte comú de parella". Tret de la parella protagonista, tots els actors de Suro seran actors no professionals. "Són treballadors del suro de la zona, que no van llegir mai un guió i que parlen en el seu català propi. És gent que té una manera d'estar en l'entorn i de fer la seva feina que no es pot fingir".
