CINEMA

El cinema català, cap a la igualtat

Creix fins al 30% la inscripció de films dirigits per dones en uns Gaudí que presentarà el Mag Lari

Com totes les curses, la dels Gaudí té una graella de sortida: la Festa de Candidats i Candidates, en què l’Acadèmia del Cinema Català presenta totes les pel·lícules de les quals sortiran els nominats de les 22 categories que s’anunciaran l’11 de desembre. Una foto de família de la producció anual on gairebé hi són tots, o gairebé; només falten, com de costum, les pel·lícules de Mediapro, que no s’inscriuen en els premis des que la nominació de Camino a millor film europeu va enfrontar Jaume Roures amb l’Acadèmia.

Sigui com sigui, l’acte celebrat ahir a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm serveix per fer un primer balanç de la temporada i treure’n algunes conclusions, com ara l’augment significatiu de pel·lícules dirigides o codirigides per dones. Si el 2016 hi havia 18 produccions (21%) i el 2017 n’hi havia 15 (23%), enguany n’hi ha 23 (30%), un creixement notable que apuntala el camí cap a la igualtat del cinema català. En aquest sentit, cal dir que els Gaudí van per davant del sector: l’any passat el palmarès va ser paritari i la meitat dels premis es van lliurar a dones.

Aquesta edició dels Gaudí també constata una pujada a 58 títols de la producció catalana, que es recupera de la caiguda a 48 títols del 2017, la xifra més baixa dels últims temps; l’increment es deu principalment a l’augment de pel·lícules de llengua no catalana, que passen de 13 a 26. La recuperació no es limita a la ficció, sinó que afecta també el documental, que puja de 9 a 10 títols, als quals hauríem de sumar els 13 inscrits que no han passat el filtre del comitè de selecció. Són bones notícies, però no per tirar coets: l’any que ve començaran a deixar-se notar la falta de la taxa audiovisual i la paràlisi del sector provocada a principis d’any per la inestabilitat política i la falta de govern.

Més dades. El català cau com a llengua original passant de 21 a 14 títols entre llargs, telefilms i curts; també cau l’anglès, que passa de 10 a 7 títols, però el castellà creix dels 24 als 45 títols. La categoria de millor pel·lícula dels Gaudí, la dels films en versió original catalana, reuneix tan sols 7 títols, igualant el rècord negatiu del 2016. Es fan poques pel·lícules en llengua original catalana, però la collita és bona i variada: autors consagrats com Marc Recha ( La vida lliure ), cinema experimental ( Penèlope, d’Eva Vila) i debuts prometedors com la revelació indie Jean-François i el sentit de la vida, de Sergi Portabella, i Yo la busco, de Sara Gutiérrez Galve.

Entre Trapé i Lacuesta

La gran favorita de la categoria és el drama indie Les distàncies, d’Elena Trapé, premiada en un Festival de Màlaga que en el passat ja va beneir Estiu 1993, 10.000 km i La propera pell. Els Gaudí es perfilen, doncs, com una pugna entre el film de Trapé i Entre dos aguas, d’Isaki Lacuesta, flamant guanyador de l’última Concha d’Or. El retorn de Lacuesta és el rival a batre en la categoria de film en llengua no catalana, on també lluitaran per les nominacions el Superlópez, de Javi Ruiz, els debuts de Celia Rico ( Viaje al cuarto de una madre ) i Meritxell Colell ( Con el viento ), el drama de Jaime Rosales Petra i les taquilleres El pacto, d’Oriol Paulo, i El fotógrafo de Mauthausen, de Mar Targarona.

En la categoria documental destaquen Petitet, de Carles Bosch, i Comandant Arian, d’Alba Sotorra; també ha acabat aquí Trinta lumes, aclamat debut de Diana Toucedo, que es mou entre la realitat i la ficció. Però no hi serà Idrissa, el nou treball dels directors de Ciutat morta que es presenta la setmana que ve a L’Alternativa, perquè l’estrena comercial no arribarà fins al 2019.

A priori, les nominacions més disputades seran direcció (a Lacuesta i Trapé segurament els plantarà cara el Bayona de Jurassic World 2 ), actor (Eduard Fernández, José Sacristán i Sergi López són nominables) i actriu, en què Bárbara Lennie, Anna Castillo i Alexandra Jiménez parteixen com a favorites. Però tot això són especulacions. Ara per ara, l’única certesa de la gala del 27 de gener és el nom del mestre de cerimònies, el Mag Lari, una original i valenta aposta de l’Acadèmia, sobretot pel risc que comporta: l’última gala d’autor va ser la de Rossy de Palma.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF