Chus Martínez porta Jorge Ferré a la Senda
BarcelonaPer a la galeria Senda el canvi d’ubicació al carrer Trafalgar no només ha suposat un trasllat sinó també una evolució en la seva trajectòria: acaba d’inaugurar LAB 36 (Trafalgar, 36), un espai dedicat a l’experimentació i a propostes alternatives. S’inaugura amb la primera exposició que Chus Martínez, exconservadora en cap del Macba i cap de gabinet de l’última edició de la Documenta de Kassel, comissaria per a una galeria, La insistència, del pintor Jorge Ferré (Badajoz, 1957). L’obra d’aquest artista es caracteritza per la introspecció i per estar al marge de tendències i moviments. “El negre és una construcció, i el color també ho és. El negre és l’eix vertebrador i el que dóna solidesa a l’obra”, explica Jorge Ferré sobre la composició de les seves pintures. “M’agradaria transmetre la sensació de silenci i m’agradaria que el públic s’aproximés a les obres d’una manera contemplativa, i que els dediquessin temps, no que les assimilessin ràpidament”, subratlla l’artista.
El fet que les pintures de Jorge Ferré, que estan organitzades per mòduls, es resisteixin a qualsevol etiqueta i que amb un judici accelerat se les pugui arribar a titllar d’anacròniques, és el que segons Chus Martínez, actual directora de l’Institut de l’Acadèmia d’Art i Disseny de Basilea, les fa rellevants. “La modernitat ha intentat sempre encaixar tots els mons en un de sol, i la ciència, la cosmologia i la filosofia ens està intentant fer veure que hi ha molts mons. Quan un treballa com a comissari és molt interessant veure fins a quin punt es poden desenvolupar projectes que no estiguin subsumits en aquesta mentalitat moderna”, explica la comissària. Per a Chus Martínez, l’obra de Jorge Ferré “no pertany exactament a la sincronia dels llenguatges contemporanis” i exposar-la “podia ser tan interessant i provocador com qualsevol altra proposta”, assegura. “M’aproximo a la pintura del Jorge des de la idea que existeixen moltes temporalitats i que el present en què viu l’obra del Jorge és diametralment oposat a altres presents de la producció artística contemporània”, afegeix.
Amb aquest projecte, la comissària vol provocar “la convivència de diferents formes d’entendre la temporalitat i l’estètica”. I també fa una lectura que va més enllà de la pròpia obra de l’artista i la situa en el terreny del debat sobre la imatge: “Aquesta obra és el més simètricament oposat a l’estètica digital, però si no existís, l’estètica digital no tindria oposats i els necessitem per entendre què és una imatge en el món digital, la redundància d’imatges a internet i també per entendre perquè les imatges són cada vegada més representatives i menys abstractes”, explica.
En el terreny estrictament artístic, Chus Martínez afirma que hi ha una generació d’artistes joves que també fan pintura abstracta per raons que remeten a la trajectòria de Jorge Ferré: “Hi tornen no des del punt de vista de les avantguardes històriques sinó per alliberar-se de la formació de les imatges en l’era digital”, co nclou Martínez.
