Chopin a Sineu

PalmaSineu.- Concert de cloenda al claustre de l’antic convent dels mínims del III Festival Internacional de Música de Sineu, a càrrec de la pianista búlgara-mallorquina Dina Nedéltcheva, acompanyada per l’orquestra Deià Chamber Players, integrada per Enrique Pastor, Alfredo Ardanaz, Fernando Villegas, Rosa Cañellas i Pablo Moreno. El programa, íntegre per a Chopin, de qui interpretaren el Concert per a piano núm. 2 en fa menor, Op. 21 i el Concert per a piano núm.1 en mi menor, Op. 11. És a dir, ho feren seguint l’ordre cronològic d’ambdues composicions, entre les quals no hi havia gaire temps de diferència. Va ser com un comiat per part del compositor, abans de deixar la seva Polònia natal, on no tornaria. Dues peces que sempre han rebut reticències pel que fa a l’orquestració i, de fet, varen ser pràcticament les úniques en les quals incorporà una orquestra com a acompanyament del seu instrument. Potser el fet que fos exactament i tan sols acompanyament el que ha fet que alguns arrufin el nas, però no és menys cert que són molt idonis perquè es pugui oferir conjuntament amb una orquestra de cambra, com és el cas, que fins i tot dona un adient plus de protagonisme al piano. De la mateixa manera que hi ha algunes reserves amb la funció de l’orquestra, no hi ha dubtes sobre les qualitats musicals de l’instrument solista i de les seves intencions a l’hora d'expressar tot un seguit de sensacions.

Sens dubte, un dels més bells moviments és el Romanç-Larghetto del Concert núm. 1, del qual el compositor va dir: “L’adagio del nou concert és en mi major. No he pretès buscar la força. És, més aviat, un romanç calmat i melancòlic. Ha de fer la impressió d’una dolça mirada que evoqui records encantadors...”. Així és la música d’un Chopin sempre delicat, melangiós i acorat. I així la van interpretar Dina Nedéltcheva i l’orquestra de cambra (dos violins, una viola, violoncel i contrabaix). Intensa, vaporosa, com transparent, amb temperada consistència, sense afectació i molta bellesa. Una cloenda de bon nivell que el públic aplaudí fins i tot a cada final de moviment. Potser una mica de catequesi musical, abans de començar el concert, que expliqui els protocols a seguir no estaria malament.