PalmaChopin ja té el distintiu incontestable de geni del romanticisme, i el cubà Roberto Fonseca s'ha autodefinit com "un músic boig, apassionat, romàntic, que té el piano com a extensió del seu cos, amb el qual transmet els seus sentiments". Els dos creadors, tots dos mestres, tots dos romàntics, podien almenys haver fet coincidir les gemmes dels seus dits si el portentós pianista del Carib hagués tingut temps d'acostar-se a la Cartoixa de Valldemossa a fer sonar el ja mític Pleyel allà conservat, a la cel·la número 4, on el polonès va treballar en els seus històrics Preludis. No va poder ser així, dictadures dels ritmes de vida contemporanis, però existeix un altre vincle: Fonseca va presentar el seu darrer treball, Yesun, el novè, a la referencial Sala Pleyel de París, casa mare de la marca de pianos. Caldria assegurar una tercera coincidència: el que l'artista va oferir ahir al teatre Principal de Palma al costat del bateria Ruly Herrera i el contrabaixista Yandy Martínez, emmarcat en el V Festival de Jazz Alternatilla, va ser un concert boig per a un públic de bojos. De romàntics de tan apassionats. Així van sonar els aplaudiments de l'audiència perquè així va sonar la música sobre l'escenari.
