Steve Buscemi: "Cercava a quina pàgina del guió em mataven per saber si em compensava acceptar el paper"

PalmaÉs el senyor Rosa de Reservoir Dogs, el delinqüent maldestre de Fargo i el poeta amb ínfules de Big Fish. Només per aquests tres personatges, la trajectòria de l’actor Steve Buscemi (Nova York, 1957) és inseparable de la història en majúscules de la ficció contemporània, si bé aquests tres són poc més que la punta d’un iceberg que inclou títols com El gran Lebowski, Boardwalk Empire i Pulp Fiction, col·laboracions amb cineastes com Jim Jarmusch –“el darrer director de cinema independent que ens queda”, segons Buscemi– i Martin Scorsese, i mèrits com haver dirigit un dels millors capítols de la història de les sèries de televisió –Pine Barrens, l’onzè de la tercera temporada d’Els Soprano. I si hi ha un element que tots aquests personatges i obres tenen en comú és, segons Buscemi, un bon guió: fins a set vegades ha fet servir aquesta expressió, “un bon guió”, durant la trobada amb premsa oferta aquest dimecres a migdia a l’Hotel Portitxol de Palma, amb motiu del premi ICON Award que ha rebut en el marc del festival Evolution. 

“Quan llegeixes un guió no saps en què es convertirà. Ni tan sols saps si s’arribarà a rodar, ni si tindrà prou equip, ni si aconseguirà distribució”, ha explicat Buscemi en un moment donat, “però per mi és el punt de partida, llegir-lo i veure si m'interessa. M’agrada veure quin món s’hi planteja, quin desenvolupament hi tindrà el meu personatge, quines emocions s’hi mouen. Per mi tot això és determinant a l’hora d’escollir un projecte, almanco ara. Al principi llegia els guions de manera diferent, ho feia perquè necessitava fer feina. I durant una època els directors tenien tendència a apallissar o matar els meus personatges, així que cercava a quina pàgina succeïa per veure si em compensava acceptar el paper”, ha afegit entre rialles.

Ha estat una de les poques concessions a l’espontaneïtat que s’han produït durant la compareixença, en què la serenor de Buscemi topava de front amb la naturalesa inquieta d’alguns dels seus personatges més recordats, sovint situats en un punt intermedi entre el drama, la decadència i la comèdia. “Tots els projectes són diferents, però per mi la millor part és compartir la feina amb altres actors i veure com ens forçam a treure el millor de nosaltres. Com vaig dir ahir en recollir el premi, jo com a molt puc ser tan bo com ho és la gent amb qui faig feina”, confessava. 

"Dirigir Tony Soprano imposava molt

Demanat sobre si era conscient, abans d'interpretar-los, de la transcendència que tindrien alguns dels seus papers més emblemàtics, Buscemi ha reconegut que en absolut: fins i tot en el cas de Reservoir dogs que, com ha recordat, va passar per Sundance sense recollir-hi res. “Aquell any jo tenia una altra pel·lícula al festival, In the soup, que va guanyar el Gran Premi del Jurat i el premi d’interpretació per Seymour Cassel”, ha explicat, “però Reservoir dogs en va partir mans buides. De fet, record que hi va haver projeccions de la pel·lícula en què el públic s’aixecava i partia abans d’acabar. Ara es veu tot diferent, és clar, perquè ara sabem tot el que ha passat amb Tarantino, però llavors era impossible de preveure. I el mateix amb els Coen. Jo ja havia treballat amb ells abans de Fargo, però no va ser fins aquella pel·lícula que varen aconseguir arribar al gran públic. I us assegur que mentre la fèiem ningú s'ho podia imaginar”. 

Així i tot, però, Buscemi ha volgut subratllar que el reconeixement, per ell, no és exactament el mateix que l’èxit. “Per mi l’èxit és que el director aconsegueixi tirar endavant la pel·lícula que volia fer sense haver de fer massa concessions. Sempre se n’ha de fer alguna, però si arriba a fer la pel·lícula que tenia al cap, jo crec que això ja és haver triomfat. Si després arriba a molta gent o recull molts premis, és la cirereta del pastís, però l’èxit d’una pel·lícula no hauria de dependre només d’això”. 

En aquest sentit, Buscemi ha aprofitat per parlar també dels principals motius que l’han duit a posar-se darrere la càmera a pel·lícules com Animal factory i Interview. “És una extensió de la meva feina com a intèrpret”, ha argumentat, “perquè em permet fer tots els papers, imaginar-me les motivacions de tots els personatges i treballar amb tots els actors, cosa que no sempre passa quan actues a una pel·lícula. Ahir mateix estava amb Colm Meaney que, com jo, surt a Con Air, però no hi tenim cap escena plegats. Quan dirigeixes pots ser pertot, fer feina amb tots i ficar-te en la pell de tots”. En el cas d’Els Soprano, però, sèrie d’on va dirigir quatre capítols, ha reconegut que per ell va ser “bastant intimidant” el moment d’entrar en contacte amb els personatges. “Jo ja era fan de la sèrie quan em van convidar a participar-hi, ja duien un parell de temporades i posar-se a dirigir Tony Soprano imposava molt", ha compartit amb un somriure, “tot i que per sort ja coneixia alguns dels actors i membres de l’equip i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé amb tots ells”. Entre els projectes que ara mateix té en marxa, l’actor, que forma part del repartiment de la segona temporada de la sèrie de Netflix Dimecres, ha parlat d’una pel·lícula amb John Malkovich i Sam Rockwell dirigida per Martin McDonagh –director d'Almas en pena de Inisherin i Tres anuncios en las afueras–, de l’adaptació de la novel·la La Klara i el Sol, de Kazuo Ishiguro, dirigida per Taika Waititi, i d’una sèrie amb Jordan Mendoza per Adult Swim. 

“Sempre hi ha alguna cosa a fer davant les injustícies”

Sobre la situació política als Estats Units, Buscemi, que va oferir públicament el seu suport a les candidatures de Joe Biden i Kamala Harris, ha expressat el seu desig de veure un canvi de govern a les pròximes eleccions. “Jo esper que, com ja va passar, els treguin. I en l’anterior ocasió hi va haver un intent de no deixar el govern amb unes acusacions de manipulació de les eleccions que eren completament falses. I tot això va conduir a la insurrecció del 6 de gener, perquè allò va ser una insurrecció, i aquesta és la situació en què ens trobam ara. No som gens partidari del govern actual, com podeu veure, però crec que és important no defallir perquè això és el que cerquen. Volen que la gent deixi de manifestar-se, que pensem que no hi ha res a fer, però sempre hi ha alguna cosa a fer davant les injustícies”. En aquesta línia, per a Buscemi “les persones tenim més en comú del que sembla”. “Ens volen fer creure que no és així, però la majoria cercam exactament el mateix: tenir una vida digna, ser lliures i que es respectin els drets humans”, ha sentenciat, si bé ha volgut matisar que ell no és cap activista ni se sent especialment còmode amb discursos d’aquest tipus. “Si m’ho demanen jo contest perquè crec que no podem quedar callats, però no sempre endevín les paraules. I sé que hi haurà gent que pensi que no els importa què opina un actor, de tot això, però no ho dic només com a actor. Ho dic també com a ciutadà”, ha afegit. 

Sobre la seva visita a Mallorca, Buscemi ha reconegut que la ubicació de l’Evolution va ser un dels principals al·licients per assistir-hi –“no hi havia estat mai i tenc moltes ganes d’explorar l’illa i de conèixer la gent que hi viu”, ha dit–, i ha aprofitat per lloar la tasca que duen a terme esdeveniments com aquest. “Som un gran fan dels festivals. Sovint són l’única finestra que tenen moltes pel·lícules per ser projectades i arribar a diferents llocs, i ens permeten trobar-nos amb el públic i també amb altres cineastes i actors i gent del món del cinema, cosa que em fa sentir molt agraït”.