Papers de Salamanca
Cultura 05/07/2014

Un centenar de persones reivindiquen el retorn de tots els 'papers de Salamanca' i denuncien que Espanya incompleix la llei

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, diu que apel·larà a Europa per denunciar el "segrest de la memòria" i l'"incompliment de la llei"

Sílvia Marimon
2 min
Un centenar de persones s'han reunit davant el Monument a Frederic Mistral de Montjuïc / CRISTINA CALDERER

BarcelonaUn centenar de persones s'han concentrat sota el monument a Frederic Mistral de Montjuïc el dia que es compleixen 75 anys que el darrer tren s'enduia cap a Salamanca les últimes tones de documentació requisada.

La Comissió de la Dignitat, que ha convocat l'acte d'aquest dissabte, vol posar de manifest l'incompliment de nou i "de manera flagrant" del govern espanyol de la llei de retorn del 2005, ja que el ministre Wert ha anunciat que no pensa tornar els documents pendents.

"Són una colla de pocavergonyes i mentiders, volem tots els papers i els aconseguirem", ha dit Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura, ha dit: "Ni tan sols compleixen la llei, i això es inacceptable"."Són les darreres manifestacions d'un estat uninacional, excloent i autoritari", ha afegit. El conseller ha assegurat que el govern català apel·larà a Europa per denunciar el segrest de la memòria, l'incompliment de la Constitució i de la llei.

El responsable dels arxius de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Borràs, ha recordat que entre gener i juliol del 1939 es va "robar" una quantitat ingent de documents i que només n'han tornat una petita part simbòlica. "Continuen confiscats els documents dels governs civils i del Consell de Cent", ha destacat. "Encara no s'ha superat el franquisme, hi continua havent una divisió entre vencedors i vençuts", ha afegit.

L'acte ha tingut un doble objectiu: reivindicar el retorn dels 'papers' i fer un acte en defensa de la llengua i cultura catalanes. La Comissió de la Dignitat ha tingut la col·laboració de la Plataforma per la Llengua i la participació del Pen Club Català i el Memorial Democràtic de Catalunya.

La Comissió ha escollit el monument a Frederic Mistral perquè al final de la guerra aquest monument va ser atacat pels franquistes, i van esborrar la paraula 'Catalunya' que hi havia. Un fet que simbolitza la repressió que han patit la llengua i cultura catalanes. També s'han restaurant les estrofes dels poemes de Mistral i Víctor Balaguer que hi havia a banda i banda del monument. Mistral va escriure: "Ai si em volguessin comprendre, ai si em volguessin seguir". A l'altra banda del monument, s'hi poden llegir les paraules de Balaguer: "Morta diuen que és, però jo la crec viva".

A la concentració hi havia representants de diferents entitats i associacions de víctimes del franquisme, ERC, ICV, CiU, ERC i la CUP.

stats