Literatura
Cultura 13/04/2024

Els Cavall Verd premien Àngels Gregori i Odile Arqué, tot unint la llengua

Els poemaris ‘Jazz’ i ‘Hermètica definició’ han rebut els guardons a millor obra en poesia en català i millor traducció de llibre de poesia en català, respectivament

3 min
El president de l’AELC, Sebastià Portell; els premiats, Odile Arqué i Àngels Gregori, i l’editora Maria Muntaner.

PalmaLa quaranta-unena edició dels premis Cavall Verd, que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha esdevingut tota una celebració de la unitat de la llengua. Es tracta d’uns premis coordinats per la junta de les Illes Balears de l’AELC, que enguany han estat per a una escriptora valenciana, Àngels Gregori, i una escriptora i traductora catalana, Odile Arqué. I els han rebut per haver escrit Jazz, en el cas de Gregori, un llibre publicat a una editorial catalana (Editorial Proa), i per haver-ne traduït un altre, Hermètica definició, en el cas d’Arqué, que ha sortit amb un segell mallorquí (Lleonard Muntaner Editor).

I, de fet, ha estat precisament aquesta unitat de la llengua la que ha volgut reivindicar una emocionada Odile Arqué tan bon punt s’ha anunciat que el premi Rafel Jaume a la millor traducció de llibre de poesia en català duia el seu nom. “Tenc la gran sort de disposar d’una llengua riquíssima i molt àmplia, encara que molts no ho vulguin veure així, que em permet emprar fórmules molt concretes i diverses a l’hora de traduir”, ha dit poc abans de posar un exemple ben gràfic. “Per trobar la versió catalana de la paraula weather, que surt al primer poema del llibre, hauria d’haver fet servir el ‘temps’ del català central si no tinguéssim el valencià ‘oratge’, que em permetia ser molt més curosa amb el sentit que l’autora li donava a aquest concepte al poema”, ha explicat. I en aquest sentit, ha volgut subratllar: “Jo, la llengua, la vull sencera. No hem de permetre que ens neguin tota aquesta riquesa i unitat, i l’hem de fer servir sempre que sigui possible, sense caure en folklorismes”, ha afegit.

La primera traducció en català d’HD

Rere les sigles HD que apareixen a la portada del poemari traduït per Arqué, Hermètica definició, s’hi troba Hilda Doolittle, una autora que ha acompanyat la traductora al llarg de gairebé tota la seva vida i que per primera vegada ha aparegut publicada en català gràcies al volum editat per Lleonard Muntaner. “És una poesia tan críptica com magnètica”, ha explicat Arqué, “que tens la sensació que no acabes d’entendre del tot, però que per algun motiu no pots deixar de llegir”.

Així ho corroborava la seva orgullosa editora, Maria Muntaner, qui ha confirmat que estan fent feina en una nova traducció de Doolittle, en aquest cas, un assaig titulat provisionalment com Notes sobre el pensament i la visió. “A més de per la manera com escriu, també em va interessar molt la figura de Doolittle perquè realment té una trajectòria i una vida molt singulars”, afirmava Muntaner. De fet, Odile Arqué ha volgut destacar que Doolittle, entre d’altres, va ser “queer avant la lettre”, a més de la primera dona psicoanalitzada per Freud. “Era companya d’Ezra Pound, William Carlos Williams o T.S. Elliot, entre d’altres, i va passar tota la vida intentant escapar de les etiquetes que li havien assignat”, ha explicat.

Un poemari “emocional i emocionant”

Per altra banda, el premi Josep M. Llompart a la millor obra en poesia en català ha estat per Jazz d’Àngels Gregori, un poemari que, segons el jurat, gaudeix d’una gran “subtilesa expressiva” i d’una “espontaneïtat vinculada a un treball conscient i rigorós”, a més d’una “remarcable musicalitat, ja que flueix de manera natural evocant la música de jazz”. Gregori, autora de poemaris com Llibre de les Brandàlies o Quan els arbres cauen, no ha pogut assistir al lliurament dels premis per coincidir les dates amb la Poefesta que organitza al seu poble, Oliva. Així i tot, el president de l’AELC, Sebastià Portell, ha volgut destacar la “poètica dels espais” que ha estat capaç de construir l’autora a Jazz. “Amb el punt de partida a la seva València natal, passant per la Barcelona de creixement i formació, fins a arribar al seu Nova York. I, a més, és un llibre que fa una cosa que em sembla valenta en el context poètic actual”, ha afegit, “i és que no té gens de vergonya de ser emocional i emocionant, ple de vivències, i de fer-ho amb molta cura”.

Per altra banda, Portell ha volgut subratllar que els premis Cavall Verd tenen també un peu “orgullosament al passat”, ja que més enllà dels dos guardons, aquest esdeveniment serveix per retre homenatge i “reivindicar un autor patrimonial”. En l’edició d’enguany l’escollit ha estat el mallorquí Joan Manuel Pérez i Pinya, autor dels poemaris Atletes de la fuga i Fauna mutilada, que va morir l’any 2022. “Els Cavall Verd d’aquell any van ser un dels actes als quals ell va assistir”, ha assegurat Portell, “i molts tenim el record d’ell durant aquells dies, encantat de compartir-los amb els seus col·legues. Així que pensam que estaria content de saber que enguany el celebram a ell”, ha afegit. Entre les nombroses facetes de Pérez i Pinya, Portell ha volgut destacar la seva participació en el Diccionari de la traducció catalana i la seva tasca d’investigació al voltant de la figura de Gabriel Ferrater.

stats