A Catalunya, durant la II República, 720 municipis tenien moneda pròpia

BarcelonaEl paper moneda català va tenir una vida força accidentada durant la Guerra Civil. El conflicte bèl·lic va afectar l'activitat financera i econòmica de Catalunya: no hi havia moneda de metall i es va retirar la xavalla de coure, ja que el metall era necessari per a la indústria de guerra.

Aquesta problemàtica va dur la Generalitat de Catalunya –el mes de setembre del 1936– a emetre bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja, una iniciativa, però, que no va prosperar per l’oposició del govern espanyol republicà. Davant aquesta situació, el govern de la Generalitat va dotar els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local.

Menorca també va emetre moneda pròpia, i moltes entitats, per la seva banda, van decidir emetre la seva pròpia moneda. Ho van fer, per exemple, l'Institut Pere Mata de Reus, el Dorée o el Bar París. El disseny era més o menys acurat segons la potència econòmica del municipi. Els bitllets de Barcelona, per exemple, reproduïen els monuments de la ciutat o façanes de ciutats importants. A Roquetes, al Baix Ebre, reproduïen uns acurats dibuixos a la ploma d'un pagès esporgant una olivera, un molí d'oli i una vista de l'observatori de l'Ebre.