Art
Cultura 28/05/2023

Una cartografia artística de l'Empordà

La Fundació Vila Casas presenta l'exposició ‘Mar de fons’ a Palafrugell, la segona mostra resultant del projecte de catalogació d’artistes contemporanis residents a l’Empordà

3 min
Imatge de la videoinstal·lació 'Taula viva. Paraulari' (2021) de Marta Vergonyós i Mar Serinyà

GironaDurant els darrers cent cinquanta anys, moltíssims artistes plàstics han produït una part important de la seva obra des de l’Empordà. La silueta del Montgrí, les platges de la Costa Brava o la tranquil·litat dels pobles rurals han inspirat mestres del segle passat com Dalí, Duchamp o Cuixart, però també nombrosos creadors contemporanis que, sense el ressò dels noms més cèlebres, presenten propostes igualment interessants. Per això, des de principis del 2022, la Fundació Vila Casas tira endavant un ambiciós projecte, comissariat per Toni Álvarez de Arana, que té com a objectiu recollir, catalogar i exposar l'obra de tots els artistes actuals que viuen i treballen a l'Empordà.

El primer resultat d'aquesta cartografia artística sobre la creació empordanesa es va concretar fa un any i mig en l'exposició Localismes universals, que aplegava pintures i escultures –majoritàriament figuratives i realistes– de vint-i-vuit artistes de la zona. Ara la Fundació Vila Casas inaugura un segon capítol amb Mar de fons, que es pot visitar a Can Mario de Palafrugell fins al 26 de novembre. La mostra reuneix 26 artistes de diferents generacions i procedències, que s'escapen de les tècniques clàssiques i exploren els nous llenguatges expressius de la instal·lació, el vídeo o l'acció performativa. I, en aquestes creacions, l'Empordà no només és el lloc on s'ha concebut l'obra, sinó també un denominador comú que queda reflectit i representat en les imatges i motius de les peces.

"Val la pena posar sobre la taula tot aquest patrimoni artístic que tenim concentrat en pocs quilòmetres", explica Toni Álvarez de Arana, que continua: "La idea és fer un llistat per donar visibilitat als artistes que viuen de manera permanent o majoritària a l'Empordà, que no són gaire coneguts, però presenten veus i mirades molt interessants". "Volem potenciar un tipus de turisme cultural fora de la temporada d'estiu per ajudar a revertir la situació econòmica precària en què viuen molts d'aquests creadors", conclou.

Una trentena d'autors que exploren nous llenguatges

Mar de fons comença amb una primera sala dedicada exclusivament a la videoinstal·lació Taula viva. Paraulari (2021): un diàleg entre Marta Vergonyés i Mar Serinyà sobre la memòria, l'origen i la tradició oral i familiar de mares, àvies i besàvies. La segona sala l'ocupa, també de manera monogràfica, Pere Noguera, que recupera la videoacció Prémer amb les dents, on trenca amb la boca un plat de terra cru, en un gest irònic i ritual sobre la tradició terrissaire típica de la Bisbal d'Empordà, el seu poble d'origen. A la sala principal de l'exposició, es combinen obres d'una desena de creadors, com els retrats de Manolo Sierra; les escultures femenines inacabades de Tània Font, fetes de ciment, resina o acer; o les sèries de pintura monocromàtica i abstracta de Montse Baqués, Clara Gassiot i Mireia Mateo. També els tòtems de fusta de Hiroshi Kitamura i Gabriel, que usen materials orgànics per reflexionar sobre el retorn a la natura; o la peça de Michelle Wilson, concebuda per a l'ocasió, que recull objectes trobats al mar. Finalment, a l'última sala, clouen l'exposició la recerca geomètrica i heterogènia dels vidres de Nei Albertí i el vídeo de Fiona Morrison que reivindica la presència de dones en l'art empordanès.

'Herència del bosc 2' (2018) de Hiroshi Kitamura
'TDLM 21' (2021), de Nei Albertí

Després de les exposicions de Localismes universals i Mar de fons, al projecte de mapa artístic de l'Empordà encara li queda camí per recórrer. "Només hem exposat el 30% del material i encara podríem fer 3 o 4 exposicions de molt nivell sense repetir cap artista", diu Álvarez de Arana, que fins ara ha visitat 80 estudis i galeries a la regió i encara n'hi queden més de 100. "Lògicament, sempre aniran sortint nous artistes que caldrà descobrir, però l'objectiu és tenir una guia conjunta prou completa, amb 150 o 200 noms, en el termini de dos anys", conclou.

stats