Carta als Reis Mags d’Orient

CuinerBenvolguts Reis Mags,Vagi per endavant que a mi el fet monàrquic m’enfelloneix. Els vostres homònims de sang blava em pareixen un anacronisme social, un despropòsit pecuniari i una injustícia democràtica. Mantenir privilegis d’estat a una saga familiar sempre ha estat una pirueta filosòfica, però darrerament fa empegueir; la categoria d’una persona l’hauria de marcar el conjunt dels seus actes, no el seu bressol. Sent així, i per començar amb bon peu, posaré una capa tricolor amb tons violacis a vostres majestats i refaré l’encapçalament de la meva missiva apel·lant a la vostra condició de màgics; tanmateix té més fonament històric que no el tractament majestàtic, perquè els primers evangèlics parlen de mags, no de reis; fou l’església, sempre tan donada al contuberni amb l’aristocràcia, qui devers el segle cinquè atorgà categoria reial a la vostra comitiva.

Benvolguts Mags d’Orient,

M’imagín que aquest dies anau de bòlit acabant d’empaquetar ‘barbies’, clics, ‘nancys’, ‘barriguitas’, disfresses de pirata, corbates, llenceria, orfebreria, passatges de creuers, mòbils de darrera generació i consoles de videojocs amb atributs tan desconeguts per mi com els seus impronunciables noms. Com que encara tenc ben nous el pijama i les sabatilles que em duguéreu l’any passat i no vull que malbarateu paper, us demanaré coses impossibles d’embolicar i que no trobareu a cap basar. Voldria que aquest any em portàssiu salut física, equilibri mental i pau espiritual, no tan sols per a mi i per als meus, sinó també per a tots aquells que sentin que els fa falta; ja veis que haureu d’esser ben màgics, perquè assolir tot això en aquests temps que corren és senzillament una quimera, si no és mitjançant la vostra fantàstica intervenció. Si us pareix bé tornaré a canviar la capçalera de la meva carta, fent referència a l’accepció de savi que comportava la paraula mag en l’antigor.

Benvolguts Savis,

Sé que he demanat molt i que qui molt abraça poc estreny, com se sol dir, però crec en la vostra saviesa i generositat; a més, ara per a qui vull demanar és per a aquesta terra que m’ha vist néixer, que tant ens ha donat i que tan sovint perjudicam. Deman, més ben dit suplic i implor, preservació per a la nostra cultura, protecció i ús per a la nostra llengua, regeneració per al nostre entorn, autogestió dels nostres recursos, i respecte, estudi i foment de la nostra gastronomia.

Esper impacient la vostra arribada; si no trobau el que us he demanat, ben rebudes seran unes altres sabatilles i un pijama nou, però primet si pot esser, que sempre tenc calor.

Gràcies.