Fotografia
Cultura 10/11/2022

La cara vulnerable dels bombers que queda amagada pels tòpics

El bomber i fotògraf Francesc Plana retrata divuit col·legues a l'exposició 'Cara B'

4 min
Josep Pallàs

BarcelonaEl dels bombers és el col·lectiu de les forces de seguretat que probablement arrossega més tòpics. El covid ha fet que l'opinió pública prengui més consciència de la duresa de la feina dels metges i dels sanitaris, mentre que als bombers encara a vegades se'ls associa amb calendaris amb fotos picants i comiats de solter. El bomber i fotògraf Francesc Plana mostra ara la cara oculta de la seva professió en una exposició al Centre Cívic Pati Llimona (carrer Regomir, 3, Barcelona) titulada Cara B i que inclou els retrats de divuit col·legues catalans i de la resta de l'Estat i un text explicatiu de les seves històries.

Entre els retrats i les històries que s'hi expliquen hi ha el de Cecília Egea, tècnica del servei de prevenció del cos de bombers de la Generalitat des de l'any 1982. No li va ser fàcil ser la primera dona en un cos eminentment masculí i recorda com li van denegar un càrrec en una convocatòria interna amb la resposta de: "El cos de Bombers no està preparat per a una dona comandament". Així i tot, no va abandonar el cos, i assegura que mai va patir cap episodi de discriminació al centre de comandament on va fer les guàrdies fins que es va jubilar fa gairebé quatre anys.

La història del bomber del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) Josep Pallàs és, tristament, més coneguda: va ser l'únic supervivent de l'incendi a prop d'Horta de Sant Joan en què van morir cinc companys seus. Al retrat que li va fer Plana es poden veure les seqüeles de les cremades que va patir en el 70% del cos. "El procés de dol ha sigut llarg, però és conscient que parlar-ne amb companys i mitjans l’ha ajudat, de manera que se’n pugui fer pedagogia al cos de bombers i a tots els professionals i voluntaris", diu el text que ha escrit Plana, fruit d'una recerca que va fer conjuntament amb el periodista Carles Savalls.

Cecília Egea.

"Em vaig plantejar ensenyar una cara diferent dels bombers, perquè sempre se'ls ha mostrat com uns homes indestructibles, com uns superherois, mentre que al cos hi ha casos d'estrès posttraumàtic, depressió i malaltia professional, i també s'hi ha produït la integració històrica de la dona en el cos", subratlla a l'ARA Francesc Plana. La mostra estarà oberta fins al 13 de desembre i, de moment, ha suscitat més interès i entusiasme en altres cossos de bombers de l'Estat que entre els catalans. "A nivell institucional, el projecte no ha tingut gaire repercussió entre els bombers de l'Ajuntament de Barcelona, i als de la Generalitat sembla que encara costa una mica parlar d'aquesta altra cara dels bombers", explica Plana. "En canvi, m'han arribat ofertes per portar-la a altres llocs, com a Múrcia, on els bombers el volen fer servir per fer pedagogia", afegeix.

Un altre dels protagonistes de l'exposició és el canari Javier Alonso, conegut com El Chispas: va emmalaltir després d'inhalar un bacteri que provoca la febre Q en un servei amb ambient contaminat, en un cas de síndrome de Diògenes. El primer diagnòstic va ser el d'una grip, però sis dies després va patir una fallada multiorgànica, a conseqüència de la qual li van haver d'amputar les dues cames. Tots els companys de l’Ajuntament de Las Palmas van donar sang per poder salvar-lo. Javier Alonso reclama que el seu cas sigui reconegut com a malaltia professional i no com a malaltia comuna i ha guanyat en primera instància el reconeixement de la contingència professional, tot i que encara n’espera el veredicte. "Com que és favorable, la sentència marcarà un precedent", es pot llegir en la seva història.

Javier Alonso.
Luis Ortiz.

Un procés alliberador

Francesc Plana va començar la recerca el 2018 a Barcelona, després de viure ell mateix situacions que l'havien impactat, i més endavant la va ampliar també amb la col·laboració de Savalls. "Josep Pallàs porta fent teràpia pràcticament des que va patir l'accident, però per a molts altres parlar-ne ha sigut un pas, una mena d'alliberament, una mena de teràpia. Per a mi el projecte ha significat reunir la meva professió i la meva passió, que és la fotografia, i també m'ha servit per fer autoteràpia", explica Plana.

Precisament el testimoni d'un altre dels bombers representats, Luis Ortiz, reflecteix fins a quin punt els bombers han de lluitar contra els tòpics: Ortiz va perdre el seu company i amic José el 2010 en un accident en un transformador elèctric en el qual també va morir un nen. La ràbia, la frustració i la por que Ortiz va començar a sentir va desembocar en ansietat i en una depressió, fins que va deixar la primera línia per recuperar-se. Avui dia recorda aquella decisió difícil com una feblesa emocional que potser al col·lectiu no l’hi seria “representativa”, i que faria empitjorar la seva imatge com a "superhome", diu la seva història. Va tornar a la primera línia i creu que ha aconseguit transformar aquells fets tràgics en una eina per evolucionar com a persona i com a bomber.

Francesc Plana veu Cara B com un projecte obert al qual vol donar una "llarga continuïtat". El tret principal dels retrats és l'austeritat, perquè l'artista no vol que res distregui l'espectador del tema. "Tenia la idea molt clara que volia fer un retrat molt senzill, amb el mateix fons i la mateixa il·luminació", conclou.

stats