El cap que no es pot perdre

Directora / Ara BalearsNo és estrany que, des que la setmana passada es va saber que l’actual propietària del Cap d’August velat havia iniciat la tramitació perquè sigui subhastat a Christie’s, els experts i amants del patrimoni a Mallorca hagin posat el crit al cel. Aquest és el cap que no es pot perdre, han vingut a dir amb motius sobrats.

Aquest cap de marbre, datat al segle I aC i trobat a Pol·lèntia (segons unes versions al segle XVI i d’altres al XVIII), és sens dubte la peça de més qualitat històrica i artística com a testimoni del pas dels romans a les Illes Balears. No debades il·lustrà la portada del catàleg de l’exposició El món romà a les Illes Balears, que es va poder veure el 2005 a la seu de la Caixa a Palma. Aquesta és l’única vegada que es té constància que el Cap d’August velat hagi sortit de Can Pueyo, la casa del centre de Ciutat on la va tancar l’il·lustrat marquès de Campo-Franco com a peça de la seva propietat.

Convé saber que l’única obra que podria ser equiparable en qualitat i període històric tampoc es troba a les Illes, ni tan sols en territori espanyol. Es tracta del retrat de Tiberi trobat a Menorca just durant el parell de dècades que l’illa fou francesa, d’aquí que Tiberi se n’anàs a París i es conservi i s’exhibeixi entre els fons de la Biblioteca Nacional de França. I així i tot els experts asseguren que l’ August velat, de 38,5 cm d’alçada (una mida gairebé natural), té més interès.

També convé advertir que la situació en la qual es troba el Cap d’August velat és la més fràgil que pot tenir una peça que per qualsevol expert seria qualificada d’excel·lent. Com a anterior propietari de Can Pueyo, Joan Roten i Sureda mai no permeté que els tècnics de Patrimoni entrassin a la casa perquè no volia obrir la possibilitat que tot allò de valor que inclou l’històric immoble fos declarat d’interès general. No ha estat més permeable la seva neboda i hereva, Almudena de Padura i de España.

Si els propietaris d’una casa es neguen a obrir la porta als responsables del patrimoni d’una illa o de qualsevol comunitat, calen polítics amb una voluntat ferma de protegir els béns que contribueixen a escriure la història d’aquesta comunitat. I no només polítics, també es necessiten juristes compromesos, tenint en compte la poca jurisprudència que hi ha sobre l’entrada a un patrimoni privat tot i l’interès públic que pugui tenir.

D’aquí que s’hagi d’advertir que l’August de Can Pueyo es troba en una situació de delicadesa extrema. Mentre no sigui declarat BIC (i no serà fàcil fer-ho, considerant els impediments), és a dir, mentre no tingui una figura de protecció pública i mentre no es permeti l’accés a la peça per comprovar-ne l’estat, si hi és o no hi és, la propietat en pot fer qualsevol cosa.

Més enllà del bust, fa molts anys que es parla del patrimoni que allotja Can Pueyo, una de les tres cases de Palma amb gran patrimoni històric. L’August potser només sigui la punta de l’iceberg del que es troba a dins. El marquès de Campo-Franco fou un dels pocs il·lustrats de la Mallorca del segle XVIII i acumulà un arxiu, a més d’haver-se sumat a la casa l’arxiu de Bonaventura Serra. Incoar un expedient amb l’objectiu de declarar BIC tot el contingut de Can Pueyo és molt arriscat sense que existeixi un inventari previ.

Ara la paraula sobre l’August la té el Ministeri, que ha de dir si permet l’exportació de la peça. En tot cas, no és un consol que pugui quedar a qualsevol lloc de l’Estat. Si no es troba una altra via per protegir-lo o adquirir-lo, amb el Cap d’August velat ens pot passar com amb els bous de Costitx, que se n’anaren i no hi ha qui els faci tornar.