La Casa Llorenç Villalonga acollirà aquest dissabte l'obra tribut a Vicent Andrés Estellés 'Va com va'

PalmaLa paraula de Vicent Andrés Estellés serà viva a través del tribut Va com va aquest dissabte 10 d'agost a la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem. L'obra, va ser desenvolupada fa uns anys per les actrius Anna Berenguer, Marina Mulet i Sandra Montfort. La funció es va poder veure al festival de teatre Albopàs de sa Pobla l'any passat i el públic va el rebre amb emoció.

El darrer espectacle teatral està ple, ple, de poesia: serà El gran manicomi, una producció d'Estudi Zero a partir de la poesia d'Antonina Canyelles. Es podrà veure dia 7 de setembre al teatre Principal de Santanyí. Cal recordar que altres propostes com ara Estimadíssims malvats de Jordi Vidal i Laia Vallès també es va presentar en el mateix espai.

'Va com va'

Han canviat moltes coses d'ençà que va arrencar el camí d'aquest projecte, ara fa uns sis anys, d'Anna Berenguer, Marina Mulet i Sandra Montfort. La peça proposa un viatge a les arrels, i el fil per teixir la proposta fou un enfilall de converses amb les seves padrines. Ara, sis anys després, les seves padrines ja no són en aquest món, un fet que fa que l'espectacle agafi un altre voltatge, una altra força; i tingui, encara, més sentit. En parlam amb Anna Berenguer: "Durant tot aquest temps que hem estat fent l'obra les nostres padrines han anat desapareixent. Amb això, encara es fa més evident la sensació de pèrdua de la paraula, de les expressions pròpies, d'una manera de fer i d'estar al món. En aquell moment era una necessitat recollir aquest llegat, i ara té més sentit que mai", conta.

Segons les creadores de Va com va, de vegades és necessari "tornar a l'origen" per entendre "d'on venim i com hem arribat fins aquí". Per això, aquesta proposta és un "viatge als fonaments, a la gent que ens ha precedit i ens ha donat la vida i la paraula", a les arrels.

Un altre pilar fonamental de la peça és la poesia de Vicent Andrés Estellés: "Ens interessava dir-la, la seva poesia, des de la veu de tres dones. Veure quin és el tractament que fa de la dona, des d'on s'hi relaciona. Crec que ens permet donar-li una altra perspectiva, una altra òptica", explica Berenguer.

L'espectacle en si ja és un "espai de recuperació i de reflexió", fet que va molt lligat a la idiosincràsia de la companyia: "Som de fer les coses a foc lent, recuperar un altre ritme, sembrar, regar, deixar créixer...", comenta la creadora d'aquest espectacle delicat, que reivindica la paraula pròpia: "És un crit per dir qui som nosaltres". Un crit que se sentirà dia 10 d'agost al jardí de la Casa Llorenç Villalonga a Binissalem.

'El gran manicomi'

El gran manicomi és el darrer espectacle d'Estudi Zero, companyia del Teatre Sans, una coproducció amb el teatre Principal que es va estrenar l'octubre passat. Des d'aquelles funcions al principal de Palma i la preestrena d'Inca s'han tornat a fer més funcions, així que la programació de La Lluna en Vers ofereix un espectacle gairebé inèdit que fa valdre, reivindica i mostra l'obra d'una de les poetes vives més rellevants de la literatura catalana, Antonina Canyelles.

"No hi ha ni una paraula que no sigui d'Antonina Canyelles", diu Pere Mestre, d'Estudi Zero. "Hem musicat alguns poemes, i la funció combina poesia, música, teatre, audiovisuals, coreografies..." i afegeix: "La poesia d'Antonina Canyelles és molt teatral, no ha fet falta que hi afegim gaire cosa".

Són gairebé 70 minuts de poemes, dividits en diferents blocs temàtics. Durant la funció hi ha molts canvis radicals d'estètica, de to. Hi ha moments més festius i lúdics, d'altres més solemnes, reivindicatius, polítics o rabiosos", apunta Mestre, que defineix la proposta com una aventura que disposa del vistiplau de l'autora dels versos: "Estam molt orgullosos del que ha sortit i que a ella li hagi agradat".

Mestre assegura que aquesta producció ha estat una feina col·lectiva, interessant i sucosa. "Nosaltres ja havíem fet dramatúrgies de textos no teatrals, si bé no ho havíem fet mai des de la poesia, sí que havíem fet feina amb còmics o narrativa curta... Passam gust, per a nosaltres és un joc. No som una companyia que agafa una obra i contracta intèrprets, tenim un cos format per diferents persones i anam desenvolupant la peça, com si féssim un collage".

Un collage, el d'El gran manicomi, que es podrà veure dia 7 de setembre, al teatre Principal de Santanyí.