Buenafuente i Berto Romero són dos germans a ‘El pregón’

Santa Pau“Més figurants? Gràcies!”, crida Dani de la Orden, director d’ El pregón, en veure aparèixer un nodrit grup de turistes anglesos i francesos a qui engresca a afegir-se als extres de l’escena que dimarts al migdia s’està rodant a la plaça Major de Santa Pau. Aquest poble medieval de la Garrotxa acull des del 30 d’agost i fins al 25 de setembre el rodatge de la nova producció d’El Terrat i Atresmedia, en la qual també intervenen els actors Jorge Sanz, Belén Cuesta i Goyo Jiménez.

Anteriorment l’equip ha rodat durant dues setmanes a Barcelona, Sant Pere de Ribes i Sitges. “Cabra, cabra, cabra!”, comencen a cridar extres i espontanis, ben alliçonats per De la Orden, mentre Andreu Buenafuente i Berto Romero, protagonistes i productors de la pel·lícula, s’endinsen entre la multitud duent una cabra negra i rossa lligada amb un cordill.

Una proposta singular

Buenafuente (Juan) i Romero (Richi) interpreten dos germans en hores baixes. Als anys 90 havien format un exitós grup de música electrònica però van enemistar-se, i ara que han tocat fons reben la proposta de fer el pregó del seu poble natal, Proverzo, una localitat imaginària de l’Espanya profunda. L’alcalde (Jorge Sanz) els ofereix 10.000 euros a canvi del pregó, però en realitat pretén que l’ajudin a recuperar la seva ex (Belén Cuesta), fan del seu antic grup, i no dubta a recórrer al seu sequaç (Goyo Jiménez) per pressionar-los. Tot i que el Juan i el Richi estan decidits a fer el paperot i marxar de seguida, només aconsegueixen que les coses s’emboliquin i acaben sent víctimes de tradicions ancestrals.

“Intentem fer una comèdia des de la naturalitat”, explica Buenafuente, que interpreta un home gris i atrafegat, un perdedor. En el seu primer paper al cinema, Buenafuente està descobrint “un món completament nou, amb codis de treball molt diferents” als que està acostumat. “Rodar dotze hores al dia és una experiència molt intensa, un repte en tota regla”, remarca. Per la seva banda, Romero, que ja ha participat en uns quants films -el més recent dels quals és Anacleto, agente secreto - però mai com a protagonista, explica: “És una comèdia amb una mica de drama en què també es busca emocionar, i amb una certa veritat darrere els personatges. Els dos germans es retroben i acaben descobrint què és el que realment els omple a la vida”.

Els turistes ja han marxat i De la Orden, implacable, fa repetir l’escena de la cabra unes quantes vegades més. “M’agradaria destacar la feina dels figurants, serà un dels factors clau d’una pel·lícula en què hem intentat crear un poble enmig del no res, amb una identitat peculiar”, comenta el director. Cada escena es roda amb més de quinze plans diferents, i a la més multitudinària, la del pregó, hi intervenen 140 figurants. Un dels escenaris principals és precisament la plaça Major, reconvertida en Plaza del Codillo. Per exigències del guió de David Serrano ( El otro lado de la cama, Días de futbol ) i Diego Sanjosé (8 apellidos vascos i 8 apellidos catalanes ) s’han retirat totes les estelades de la plaça i s’hi ha posat una bandera espanyola. “Vivim el rodatge amb resignació, ja és la tercera setmana”, diu Alexis Tudela, que regenta una botiga on es poden trobar fesols cuits, per coure i per sembrar. Els figurants continuen cridant “Cabra, cabra, cabra!”, i els periodistes ho aprofiten per recórrer algunes de les localitzacions de la pel·lícula, que s’estrenarà a la primavera.

“És com estar de vacances”

Buenafuente i Romero, que treballen en aquest projecte des de fa uns quants anys, encarnen dos personatges “completament diferents i allunyats” del que han fet fins ara. Asseguren que l’experiència “és molt enriquidora i cada cop agafa més força”. “Com va dir l’altre dia el Berto, és com si estiguéssim de vacances treballant”, destaca Buenafuente quan finalment acaben l’escena de la cabra i pot anar a dinar al Centre Cívic de Santa Pau.