"L'amistat és un procés actiu: hi ets o no"

BarcelonaUn sofà abandonat enmig del carrer, un piano que aixopluga els somnis de la infància, una visita privada a les coves d'Altamira, una americana blava que li fa veure que el vermell és un color perillós cap al nord... Les històries recollides per Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) a En terra de meravelles (Angle Editorial) estan escrites en moments vitals i en llocs molt distants al llarg dels anys, però com va explicar l'autora durant la presentació del llibre dimarts a La Central, no es poden considerar ben bé una autobiografia, ni vital ni intel·lectual, tot i que és inevitable fer-ne també aquesta lectura. "No he pensat el llibre com una biografia, que em seria impossible fer-ho, sinó que pretenc explicar com tot se m'acaba convertint en una història. Això em passa a mi i a molta gent, però el cert és que és així com em relaciono amb mi mateixa, contant-me històries a partir d'un fet qualsevol quotidià, i així em relaciono amb els meus amics". D'aquelles històries que anava escrivint i acumulant en un calaix n'ha sortit aquesta selecció que ella, inicialment, no pensava ni que fos per publicar.

Són, però, com bé va dir Judit Carrera, directora del CCCB, un cant a la vida i a l'art en una combinació que "vincula raó i emoció, realitat i somni" en l'esperit, segurament, del que va ser un dels seus grans amics, John Berger, de qui va prologar la reedició fa ja uns quants anys de Modos de ver. Berger, com bé va fer notar Carrera, no apareix al llibre, pudorós pel que respecta als molts artistes, escriptors i intel·lectuals que aquesta experta en pedagogia de l'art, curadora i editora ha anat coneixent al llarg de la seva trajectòria. "El present, la vida quotidiana, el que passa cada dia, és el màxim estímul que fa despertar la meva memòria i em fa reordenar el que sé, he vist i viscut", comentava davant un auditori còmplice i atent. "Tot em sembla sorprenent i en convida a seguir el fil que em portarà a una història, que és la manera com jo mateixa m'explico". Per això, reconeixia, és important deixar pas a l'atzar, estar oberts al que un es trobarà i mirar d'agafar el fil que apareix als llocs més insospitats per fer les associacions i filar les històries que relacionen els interessos passats i presents.

"Moltes bones idees han sortit de la dutxa", llança en un moment com un desafiament, i explica que és allà, a vegades, quan després de dormir i netejar la ment apareixen les relacions entre els somnis, el que has llegit, el que has viscut i el que has pensat. I el que has viatjat, també. Tot i que ella, va afirmar, no viatja per descobrir mons sinó per conèixer o per retrobar-se amb gent. Amb amics gairebé sempre, perquè, com deia Carrera, el llibre també "és un cant a l'amistat", que és, per a Bosch, "el més important que hi ha". "I tinc clar que l'amistat és un procés en el qual hi tens una participació activa, hi ets o no, la construeixes o no".

En terra de meravelles és un assaig, recordava Carrera, que sobretot anima a viure la vida des de la imaginació i l'amor a la cultura, l'educació i l'amistat. No és tan fàcil de trobar, això, ara mateix.