Un bon final de temporada al servei de 'Carmen'

Pot estar ben tranquil·la Mirna Lacambra, perquè els actuals responsables del seu relleu davant de la Fundació Òpera de Catalunya asseguren un futur esperançador. N’ha estat la prova aquesta nova producció de Carmen que tanca la temporada i que ha estat òptima en tots els sentits. Començant per l’espectacle escènic, que signa Rita Cosentino i que ni s’allunya dels tòpics ni trenca esquemes, ambientant la tragèdia de Bizet a l’Espanya dels anys quaranta. I amb la imatge de l’execució de Don José en el preludi de l’òpera, per evocar la novel·la de Mérimée en què s’inspira la partitura. Tot plegat, emmarcat en un espai escènic eficaçment funcional, dissenyat per Jordi Galobart, a manera d’hemicicle. Alguna cosa ressona de la magnífica escenificació de Calixto Bieito, sense caure en plagis estèrils. El realisme narratiu (reforçat pel vestuari de Gabriela Hilario) té com a contrapunt una resolutiva coreografia d’Aarón Martín, que també defuig els llocs comuns associats amb aquesta obra mestra de l’òpera francesa.

En el rol titular, la ucraïnesa Olga Syniakova desplega uns greus vellutats que no sempre estan al servei de la sensualitat inherent a la gitana cigarrera, però el resultat ha estat en conjunt convincent. Les nasalitats del tenor Joan Laínez no han impedit que el seu fos un Don José ben dit i ben cantat, intens en expressivitat.

Un cop més, la soprano Tina Gorina ha sentenciat la seva prestació. En aquest cas al servei d’una gran Micaëla en el duet amb Don José del primer acte i sobretot en l’ària del tercer. Bon gust i fraseig immaculat són dos trets distintius d’aquesta gran artista. El baríton Pau Armengol està fent una carrera en clara ascendència. S’ho mereix i el seu Escamillo va tenir l’arrogància necessària, tot i que l’emissió resultava ocasionalment una mica dura, especialment en el registre agut. Molt correctes els secundaris, especialment Helena Ressureiçâo (Mercédès), Rosa Maria Abella (Frasquita) i Juan Carlos Esteve (Zuñiga).

Bon rendiment de l’Orquestra Simfònica del Vallès i del cor de la casa (a més dels nens i nenes integrants del cor de l’Escola Municipal de Música i del Conservatori de Sabadell), davant de la batuta poc imaginativa de Daniel Gil de Tejada, més atent a la concertació que a extreure els colors justos que configuren la paleta de Carmen, una òpera estrenada a l’Opéra Comique de París el 3 de març del 1875, ara ha fet exactament 150 anys. Joyeux anniversaire!

[Les funcions de l'òpera Carmen continuen aquest mes de maig al Teatre Kursaal de Manresa (dia 4), el Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès (9), el Palau de la Música de Barcelona (10 i 17), el Teatre L'Atlàntida de Vic (11), l'Auditori de Cornellà (14), el Teatre Municipal de Girona (16), el Teatre Auditori de Granollers (18), el Teatre la Llotja de Lleida (21), el Teatre Tarragona (23) i el Teatre Fortuny de Reus (27).]