Els boicots de la Inquisició a Ramon Llull

PalmaAmb el llibre Ramon Llull, Sanctus Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV, l’historiador, teòleg i president de la Fundació Monestir de la Real, Josep Amengual i Batle, intenta escatir el misteri que envolta la moltes vegades postposada canonització del beat. La investigació del pare Amengual parteix de dues novetats historiogràfiques molt rellevants: la troballa, a la biblioteca de la Real, de dos documents que demostren que, a finals del segle XVIII, la causa per canonitzar Llull ja estava aprovada i tancada. Redactats, cap al 1785, per promotors de la fe catalans, balears i valencians, aquests dos documents -el Summarium, de catorze pàgines, i la Informatio, de setanta-quatre- foren publicats a Roma, per la congregació de Ritus, el 1810, i serveixen al pare Amengual per constatar que ja als inicis del segle XIX la Santa Seu havia acceptat l’ortodòxia, tot sovint posada en dubte i atacada, de la figura i el pensament de Llull.

Ramon Llull. Sanctus Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV ha estat publicat, no per una editorial, sinó per una nova llibreria -Llibres Ramon Llull, situada al número 9 del carrer Argenteria- que “cada dos anys” també “publicarà qualque títol”, en paraules del llibreter Àlex Volney. El llibre va ser presentat dijous a la Real. L’acte va incloure la participació de l’autor i del també historiador Pere Fullana. “Llull ha estat una víctima de l’ortodòxia eclesiàstica”, explica Fullana. “Els sectors de l’Església més partidaris de canonitzar-lo s’han anat trobant, al llarg de la història, que contínuament havien de revisar la seva figura i la seva doctrina per tal de demostrar que no era un heterodox”. Fullana també explica que, gràcies a la importància de la seva obra, d’ençà de la seva mort, Llull “sempre s’ha trobat enmig de tota mena de lluites de poder -polítiques, religioses, doctrinàries…”.

Més que una qüestió teològica

Pel pare Amengual, un dels problemes de Llull a l’hora de ser canonitzat “és que ha tingut molta mala sort amb els seus enemics, que han estat molt poderosos”. La nèmesi més ferotge de Llull fou el temible Nicolau Eimeric (1320-1399), l’inquisidor general de la Corona d’Aragó, que tenia Llull entravessat. Per quina raó? El pare Amengual és prudent, i al mateix temps audaç, a l’hora de donar una resposta. “Eimeric deia que Llull havia comès molts d’errors de doctrina: parlant de Jesús i de la seva vida, o de la bondat de Déu… Però jo crec que, en el fons, el problema d’Aymerich amb Llull va més enllà de les qüestions de doctrina. No podia tolerar que un home laic, que no era frare ni prevere, que no havia estudiat a la universitat, pogués donar lliçons de teologia a ningú i pogués ser una figura important dins la institució eclesiàstica”. Voleu dir que, més que una qüestió teològica, és una qüestió de sociopolítica, de classisme, gairebé? “Es podria dir així, sí”.

Mort Eimeric, els lul·listes aconseguiren que l’autoritat apostòlica de Barcelona dictàs (el 1419) la Sententia definitiva sobre l’ortodòxia de Ramon Llull, sota manament del llegat de la Santa Seu a la ciutat. Però aleshores l’inquisidor Guillem Casellas, seguidor d’Eimeric, va fabricar obres falses amb la intenció d’atribuir-les a Llull i així poder desacreditar-lo i demostrar-ne l’heterodòxia. Els problemes del llegat de Llull amb les autoritats més intolerants de l’Església augmentaren en l’època del concili de Trento, quan se’l volgué incloure en l’Índex de Llibres Prohibits. “La intervenció del rei Felip II, juntament amb altres lul·listes convençuts, ho va impedir”, argumenta el pare Amengual. El moment que més a prop va estar de concretar-se la canonització del beat va ser durant el papat de Benet XIV, que va donar suport al procés, iniciat el 1751. No se sap què va passar, però, perquè, com en altres ocasions, aleshores la canonització de Llull també acabà oblidada dins un calaix.

Més enllà del seu interès històric, els documents rescatats pel pare Amengual són importants perquè proven que la causa de Llull ja està conclosa i, per tant, el procés de canonització pot dur-se a terme sense més dilació. El teòleg i historiador es mostra d’allò més optimista. Afirma que, al Vaticà actual, hi ha grans partidaris de Llull, entre ells el papa emèrit Benet XVI. “A més, tenen foc dins les sabates per tirar endavant la canonització perquè veuen que s’han equivocat”, reconeix el pare Amengual. Fins i tot s’atreveix a fer un vaticini: “Crec que, en dos o tres anys, Ramon Llull serà canonitzat”.