Quan el biquini va revolucionar les platges balears

PalmaAmb Els picadors mallorquins. Seductors i seduïts durant el boom turístic (Lleonard Muntaner editor, 2015), Tomeu Canyelles ja reflecteix la revolució moral contra els canvis de modernitat que varen arribar amb el boom turístic a meitat dels anys seixanta i fins als setanta. Ara, l’escriptor portolà torna a centrar-se en aquesta vessant de temàtica sociohistòrica dels anys de la dictadura amb la publicació del llibre L’illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines de la mateixa editorial que l’anterior. De fet, Canyelles ja està pensant a publicar un tercer llibre seguint la mateixa línia d’investigació.

Seguint amb la moralitat

“Són fets que no es conten de la història contemporània”

El subtítol del llibre és molt descriptiu, ja que revela les grans batalles en l’àmbit moral que es varen produir a les platges mallorquines des de les acaballes de la Guerra Civil, entrant a la postguerra, passant per la transició i arribar a principis dels anys vuitanta. Un marc temporal bastant ampli, explica Canyelles, en què es pot observar “com l’oci estiuenc evoluciona a mesura que van venint i marxant -és a dir, que no és un flux de residents- tots aquests turistes que varen tenir un impacte modernitzador en la nostra societat”. L’historiador se centra en el cas de l’illa de Mallorca, tot i que fa oportunes comparacions amb Menorca i les Pitiüses, on també es varen viure escenes similars, i també deixa entreveure exemples al País Valencià. Segons Canyelles “el triangle Torremolinos, Balears i Costa Brava va ser la zona per la qual es varen viure molt més ràpidament el desenvolupament turístic”. I a Mallorca, “quan a la resta de l’Estat començaren a veure’s els biquinis, aquí ja eren una cosa assumida que formava part de les postals de les platges mallorquines”, afirma Canyelles. Tot això, des dels anys cinquanta, quan comença el boom turístic, fins a la seva eclosió, entre els seixanta i setanta, “moltes d’aquestes actituds ja es varen posar en pràctica abans a Balears que no pas al País Basc, per exemple”, explica l’escriptor.

Cal destacar que si en l’anterior llibre d’Els picadors mallorquins, l’enfrontament moral queia a sobre la població local, en L’illa desvestida se centra més en com l’actitud avançada dels turistes xocava amb la realitat social d’un país on conceptes com llibertat, erotisme, sexualitat i pecat s’entremesclaven de tal manera que la percepció del cos humà, aliè i propi, era completament diferent de la que es té avui en dia.

Aquest enfrotament parteix d’una doble moral que hi era present: per una part que les autoritats polítiques i turístiques varen ser més laxes en els visitants turistes que no pas en la població local. Conscients, però, que el turisme era -i encara ho és- la gallina dels ous d’or i, per tant, no convenia dir-los res i ser permisius. Però, per altra part, la població de les Illes, que havia estat educada amb una moral conservadora, tolerava el que feien els turistes, però no acceptava que ho fessin els seus. “Una al·lota estrangera podia fer topless, però les mallorquines, per pressions de l’entorn familiar, no ho tenien permès”, explica Canyelles.

No va ser fins arribar a les acaballes dels anys setanta quan la societat illenca començava a canviar cap a una Europa del segle XX, i amb un fort component de rebel·lió entre els joves -arrossegats per moviments progressistes, nacionalistes i també amb influències del hippisme - varen fer que hi hagués una generació que no va tenir cap mania a fer ús del nudisme o altres pràctiques d’estiu que es consideraven mal vistes.

Debat encara viu

Amb tot, encara avui existeix una petita part de la societat que no veu correctes aquestes actituds en les platges illenques. De fet, la introducció del llibre s’enceta amb la demanda que va fer al juliol del 2010 l’entitat conservadora de l’IPFB, l’Institut de Política Familiar de les Illes Balears, la qual demanava al Govern la prohibició del topless tant a les platges com a les piscines de l’arxipèlag. “Pensàvem que era un debat tancat, però veim com un petit sector social encara manté vives aquestes contradiccions morals”, explica l’historiador Canyelles. Probablement, aquest sector de la societat són les darreres generacions que han rebut una educació franquista i, per tant, “és una ferida petita, però encara oberta”.

Si a l’actualitat volem fer un símil de les contradiccions morals d’aquells anys, en què a les platges es deixaven veure els melics, aniríem a parar al turisme de botellada. Per a Canyelles això no va amb la línia dels xocs morals, sinó més aviat del tractament periodístic com s’informa sobre els excessos d’aquest turisme juvenil que inunden les platges de les Illes a l’estiu. El que sí que veu clar l’historiador és que s’ha de canviar el model turístic per replantejar-nos quin turisme volem rebre i que no deixi de ser la gallina d’ous d’or.

Tomeu Canyelles, doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears, ha estat col·laborador en mitjans de comunicació on ha difós gran part dels seus treballs d’investigació. A més de ser autor de Beatles made in Mallorca (2013), Breu història del punk a Mallorca (2014) i la biografia de Bonet de Sant Pere. El duc del swing (2015). El proper dijous 29 d’octubre tindrà lloc la presentació del llibre L’illa desvestida al Museu de la Jugueta a les 20 h amb la presència de l’autor i la intervenció del musicòleg Francesc Vicens i l’editora Maria Muntaner.