Bigas Luna, el director que feia bona olor

Enviat Especial / Sant SebastiàUna criatura amorrada al pit de la mare. Un porró ple de llet esclatant pels aires. Dues de les imatges més icòniques de l’imaginari visual de Bigas Luna no podien faltar al documental sobre el cineasta que ahir es va presentar a Sant Sebastià. Bigas x Bigas no tira de declaracions d’amics i família per glossar la seva vida i miracles, sinó que dóna la paraula a l’homenatjat a través dels videodiaris que va rodar en els últims anys de la seva vida, quan ja no li venia de gust escriure però sí observar el món i compartir-lo amb els altres. Més de 600 hores d’imatges casolanes enregistrades per un Bigas juganer i poètic que ha recopilat i editat el seu amic Carles Sans i la seva dona, Celia Orós, amb l’ajuda d’altres amics del cineasta com Javier Bardem. “És un acte d’amor cap al Bigas -deia ahir l’actor, que figura com a productor del documental-. No hi ha ningú que hagi treballat amb ell que no l’estimi i no hagi estat tocat per la seva presència. Però el documental neix també de la necessitat d’explicar qui era la persona: un home afectuós i molt inclusiu per a qui tothom era important i res era necessari, especialment ell mateix”.

La presentació de Bigas x Bigas a Sant Sebastià ha reunit Bardem amb Jordi Mollà. Els dos actors van debutar al cinema a Jamón, Jamón, en un rodatge que tots dos recorden com a infernal pel fred que feia al desert dels Monegros però idíl·lic en tota la resta. I els dos repetirien amb el director: Bardem a Huevos de oro i Mollà a Son de mar. “Quan Bigas et trucava per fer una pel·lícula, si ja havies treballat amb ell sabies que menjaries bé, que seria divertit, que tindries alguna estoneta per fer la migdiada i que en algun moment seria dur. Però, sobretot, que estaries bé i que ell faria bona olor. A mi m’obsessiona que els directors facin bona olor, tant de manera literal com figurada. La majoria de directors americans, per exemple, no fan olor de res”. Bardem assegura que amb Luna va fer escenes que després s’ha negat a fer amb altres directors. “Et ficava en uns embolics... Quan cridava «Talleu!» tu et deies: «Però què he fet!». El que passa és que ho feia tot molt fàcil. Deia «És només sexe, no et preocupis» i et tranquil·litzava. Era com un vent, una brisa que bufa i, sense adonar-te’n, et pentina. Jo li dec la meva carrera, la meva dona... Tot. Jamón, Jamón podria haver sigut una experiència traumàtica: tres debutants compartint cartell amb vaques sagrades, amb aquell fred del dimoni, unes escenes tan delicades... Però ell ho va fer fàcil. I per això seguim aquí, perquè ens va fer estimar el cinema”.