Els orbitans de la barra continuen trescant dreceres, per així augmentar l’oferta de teatre alternatiu amb la qual desenvolupar un producte per a un públic no menys alternatiu. Aquest que busca alguna fórmula diferent del fet de seure en una butaca al llarg d’una hora i mitja i punt. En qualsevol cas, és un altre tipus d’espectador, que tant si és a un bar com a un hotel omple dia sí dia també aquests espais menys convencionals. La pròxima edició del Teatre de Barra no trigarà a arribar, però aquesta nova ubicació teatral la trobam a l'hotel Ars Magna, del carrer de Blanquerna, en una de les seves suites. Allà transcorre Piccolo, la història que s’ha tret de la màniga el sempre efectiu i efectista, que no és negatiu, ans al contrari, Xisco Rosselló, ha dirigit Javier Matesanz i interpreten Laura Andújar i Héctor Seoane, el nou guanyador del Ciutat de Palma, el premi Margaluz d’arts escèniques.
La història no és divertida. És molt divertida, tant com inversemblant. És una contarella que parla d’amor, però no exactament com passa habitualment, i no convé fer espòiler. Una comèdia d’embolic? I tant. Embolicada i esbojarrada, amb la qual es creen tota una sèrie de situacions que donen tantes i bones possibilitats als dos protagonistes que no en desaprofiten ni una. En diuen química. En tenen i l’escampen des del primer quadre, que també és el final. Bé, gairebé, hi manca la sorpresa, que és el desenllaç. Entre una i l'altra, després d’un “això no és el que sembla”, el flash-back perquè puguem entendre i decidir si realment ho és o no. No ho és. En resum, una mica menys d’una hora de durada que passa com una exhalació, després de viure diferents situacions, mentre la cosa es va embolicant, de tal manera que els actors, mentre exhibeixen registres, un rere l’altre, s’ho passen tan bé com els espectadors.
