Cultura 23/09/2017

B de balear, B de bo

Les propostes escèniques de les Illes llueixen en un aparador consolidat

Rafel Gallego
3 min
B de balear, B de bo

PalmaÀngels Gonyalons donà el sus a la fira dimecres al Principal de Palma amb una selecció de peces musicals. Stephen Sondheim, Lloyd Webber, Marvin Hamlisch i George Gershwin desfilaren fins a la veu i el cos d’una catalana de Menorca que transmet la mateixa energia de fa 20 anys.

Era l’inici oficial de la tercera edició de la Fira B!, un esdeveniment que va crear Josep Ramon Cerdà des de l’Institut d’Estudis Baleàrics i que ja es pot considerar un aparador consolidat.

Una vintena llarga d’espectacles de totes les Illes amb un denominador comú: la qualitat. Diversos, arriscats, alguns de més clàssics, sorprenents. Muntatges ja estrenats i d’altres que tenen a la fira la seva primera cita amb els espectadors.

Varen triomfar Lluki Portas i Lucía Sánchez amb Las dos en punto. Bona part del públic, molt ‘pro’, saludà al final de la funció aixecant-se de la butaca. La peça guanyà el darrer certament Art Jove i ara, ampliada, es prepara per fer gira. El conjunt és més que convincent, colpidor en certs moments, i les interpretacions són impecables, tot i que en aquesta versió allargada tal volta li falti una mica de direcció. Teatre emocional, i també compromès, que conta la dura història de les germanes Fandiño, personatges reals de la Galícia postfranquista, de Santiago concretament, víctimes de la repressió feixista i del masclisme.

Dolça Sodoma meva treu el millor d’una actriu espectacular: Enka Alonso. És un monòleg de gairebé una hora que gairebé no té escletxes i que parla sobre els darrers dies de la ciutat del pecat. Una joia.

Ahir va ser el torn de Nautae -una reflexió trencadora, bella i hipnòtica també, amb l’èpica d’Èsquil com a base però aferrada als drames contemporanis relacionats amb la misèria i l’exili- i de produccions ja estrenades, i ben rodades, com Només quan plou, una aproximació estimulant, i sempre oportuna, a la figura d’Aurora Picornell, o Guium o la ciutat adormida, de la Fornal amb Eva Barceló, Toni Lluis Reyes i Enka Alonso. També la darrera aposta d’Iguana Teatre, Ricard 3, una adaptació lliure i intensa de Pere Fullana, que capta l’essència del clàssic de Shakespeare tot i reduir la dramatis personae de 39 a 3 i que té un Carles Molinet immens, i Ningú no va als aniversaris a l’estiu, fresca i salvatje proposta de Lluki Portas i Diego Ingold, que ve d’agradar, i molt, a Tàrrega, tot i que s’ha de dir que és una peça que sempre dependrà de la predisposició i l’actitud del públic que vagi trobant.

Jo, Odisseu, la gran aventura clàssica escrita per Homer, ben contada per un dels millors actors que tenim per aquí, el profús Roso Gener, amb l’acompanyament de la guitarra i la veu d’Arantxa Andreu.

Del País València arribà la companyia La teta calva per oferir-nos Síndrhomo, una visió surrealista i humana, atrevida, molt boja, de les crisis derivades d’una societat absurdament ‘liberal’ i intensament castrant.

Vaig quedar amb ganes de veure Trasplantar -el primer monòleg de Pep Noguera de Diabéticas Aceleradas-, Por, Frontera -les bones referències em fan pensar que giraran- o el circ de Makam, però alguns espectacles coincideixen -per ventura és un aspecte a millorar en la pròxima edició de la Fira B!.

Avui serà el torn d’un altre muntatge de fora, Una furia patria, dels argentins Grupo Caníbal; de la catalana Pares nostres i de dues de les millors obres locals que s’han estrenat al darrer any. He vist balenes és una fotografia del conflicte basc, o el postconflicte, amb Jordi Cumellas, Salva Oliva Clara Ingold i Rodo Gener, dirigits per Xavi Núñez. Una teatralització notable de la novel·la gràfica de Javier de Isusi. Abans que arribi l’alemany, és una delikatessen escrita per Marta Barceló i dirigida per Joan Fullana, amb Muntsa Alcañiz i Pedro Mas, sobre l’alzhèimer i la vida.

I per veure també queden els valencians de Carinyo, l’equip de Trampa Teatre i Melosa Fel, d’Eivissa, i dos dels plats forts: Smiley, dirigida per Joan M. Albinyana, amb Héctor Seoane i Joan Toni Sunyer, i l’estrena de Calbó o el viatge d’Orfeu, amb Pitus Fernández a la direcció i amb Marc Joy, Enka Alonso, Joan Manel Vadell i Josep Orfila damunt l’escenari.

stats