Fotografia
Cultura 12/03/2023

Bab, la filla que enlluernà un fotògraf pioner

Un fotollibre editat per Samakineta recupera els retrats que Josep Truyol i Otero feia de la seva filla Bàrbara

Cati Moyà
5 min
Retrat que el fotògraf Josep Truyol va fer a la seva sisena filla, Bàrbara.

PalmaAmb una mirada juganera i un somriure radiant, una nina mira a càmera. Com si fos un capell, damunt el cap hi duu un cistell ornat amb un grapat de fulles i, al coll, un penjaroll fet amb una mica de fil i tres trossos de rave. A tall de vestit, un bocí de tela de gasa blanca, amb un nu que algú ha fermat amb una mescla de gràcia i pressa, li embolica els braços. Es tracta d’una imatge feta per un dels fotògrafs més destacats de la Mallorca de principis del segle passat, Josep Truyol i Otero (Palma, 1868-1949), extreta del seu arxiu particular i inclosa ara al fotollibre Bab, editat pel col·lectiu Samakineta i protagonitzat per una de les seves filles, Bàrbara Truyol i Clar, coneguda com a Bab.

Provatures familiars

Juntament amb Gaspar Rul·lan i Jules Virenque, Josep Truyol i Otero va ser un dels fotògrafs més rellevants de finals de segle XIX i principis de segle XX a Mallorca. El seu estudi, ubicat a l’antic carrer de Marina de Palma, era un dels de més anomenada de Ciutat i hi passaven desenes de persones cada setmana amb la intenció de fer-s’hi un retrat. “Ell practicava i feia provatures amb els seus fills”, expliquen Xisco Bonnin i Gus Ferradas, membres del col·lectiu Samakineta. “Ho feien gairebé com un joc, amb moltíssima llibertat. No són els típics retrats de l’època”, observen. Amb la intenció de reivindicar la figura del fotògraf, qui destacà també per les espectaculars fotografies de paisatges que realitzà, Bonnín, Ferradas i la resta de membres de Samakineta començaren a explorar l’arxiu personal de Truyol i s’adonaren que hi havia una clara protagonista a moltes d’aquestes estampes familiars. “Na Bab era la que més sortia a les fotos, hi havia moltes més plaques d’ella que de la resta, i potser tècnicament no fossin les millors, però sí que era evident que tenien qualque cosa especial”, diuen els representants del col·lectiu fotogràfic.

Amb retrats que Truyol va fer a la seva filla des que era un nadó fins a dona adulta, el col·lectiu Samakineta n'ha editat un fotollibre, Bab.

Bab havia nascut a Palma l’any 1906 i era la sisena dels set fills que va tenir Josep Truyol i Otero, la càmera del qual la va captar ja de ben petita en un dels singulars fotomuntatges que recull la publicació, com si estigués asseguda damunt una au dissecada i coberta de flors seques. I és que el sentit narratiu i estètic i el tarannà innovador i creatiu són alguns dels aspectes que més destaquen de la trajectòria del fotògraf, qui va ser també el responsable del primer cinema amb programació estable de Mallorca. “I tots aquests trets d’en Truyol hi són ben presents, a les fotografies que apareixen al fotollibre; aquesta visió teatral, aquesta inquietud artística”. Amb tot això, els de Samakineta pretenen que aquesta publicació convidi a imaginar totes les possibles històries que els retrats que Truyol va fer de la seva filla poden evocar. “És el primer projecte que feim tots plegats i la intenció era fer una proposta moderna a partir d’un material antic, aprofitar unes imatges d’alt valor històric per oferir noves lectures que donin encara més sentit a la feina de Josep Truyol. I les fotografies que va fer a la seva filla, amb aquesta llibertat que transmeten, ens han permès fer-ho així”, afirmen.

Els àlbums de Bab

Dreta a l’estudi, ja de gran, amb una flor entre les mans, ajaguda a terra amb les cames per damunt del cap o de més petita mirant com dos homes juguen a escacs, amb una imatge de la Seu de fons com a part del decorat, la selecció de fotografies que conforma el llibre s’ha fet entre centenars d’imatges, moltes d’elles provinents d’un grapat d’àlbums personals de la mateixa Bab. “Trobar-los ens va donar un fil argumental i ens va permetre teixir la història d’aquest lligam entre ells dos. Ara bé, vàrem haver de fer una primera tria perquè no teníem la certesa que totes les fotografies que hi sortien haguessin estat fetes per son pare: totes les que surten al llibre sabem cert que ho són”.

Una de les primeres aproximacions que es van fer a la trajectòria de Josep Truyol i Otero la signà Catalina Aguiló, qui reconeix que “sense na Bab, no existiria la tesina que vaig dedicar a son pare”. A principis dels anys 80 i davant la poca informació que hi havia del fotògraf, Aguiló començà una tasca d’investigació que la va dur a compartir moltes hores de conversa amb Bab. “Va ser ella qui m’ho va explicar tot; ho recordava tot perquè era una dona molt curiosa, a més de molt lúcida i moderna. I, de fet, ella hauria volgut continuar amb l’ofici de son pare però no va poder pel fet de ser una dona. No va ser per qüestió de capacitat, va ser per manca de possibilitats”. Si bé no s’hi va poder dedicar de manera professional, la fotografia va ser una de les múltiples aficions de Bab, com ho varen ser l’excursionisme i el cant. “També era molt valenta –afegeix Aguiló– perquè durant la Segona Guerra Mundial ella rebé moltes imatges i notícies de l’estranger i no se les va quedar per a ella: les compartia i mostrava en un moment en què era molt perillós fer-ho. Si no era així, per fonts particulars, tota aquesta informació no podia arribar mai”.

Un vincle d’anada i tornada

Entre els records que va compartir amb ella, Aguiló recorda l’emoció amb què Bab, qui va morir a Palma el 1989, li va narrar la fallida econòmica de son pare. “Ell havia descobert el cinema en un viatge a París i, en tornar, va posar en marxa el primer cinema amb programació regular a Mallorca l’any 1903, Cinematógrafo Truyol. La competència del Teatre Líric, però, que, a més, era molt aprop, el va superar i va haver de tancar. I va quedar tan tocat que va cremar moltes de les pel·lícules que ell mateix havia rodat. Bab ho va presenciar i ho recordava perfectament, com recordava la tristor i la impotència que li havia provocat, i això que ella devia tenir sis o set anys en aquell moment”.

Una darrera mostra d’aquest lligam entre pare i filla la trobam a la fotografia que tanca el fotollibre que s’acaba de publicar, on es pot veure l’estudi fotogràfic de Josep Truyol i Otero. De les parets en pengen desenes de fotos de paisatges impressionants, des del Port de Sóller a sa Calobra passant per la catedral de Palma. En primer pla s’hi veu un aparador carregat d’unes postals primitives i, a la part dreta de la imatge, hi destaquen unes cortines de flors que molt probablement conduïen a la sala on el fotògraf feia els retrats. Pràcticament totes les butaques de la sala, on devien seure els clients de l’establiment mentre esperaven per entrar, estan buides. Totes menys una, perquè al centre de la fotografia, mig amagada de tan envoltada d’objectes com està, s’hi troba una dona serena, singular, que duu un vestit i uns guants blancs. Té una mirada juganera i un somriure radiant: és Bab i mira son pare.

stats