Premis Ciutat de Palma
Cultura 20/01/2023

“Ens atreuen els espais que estan a punt de desaparèixer”

Patricia Gómez i María Jesús González han rebut el premi Antoni Gelabert d’arts visuals

2 min
Patricia Gómez i María Jesús González guanyadores del premi Antoni Gelabert d’arts visuals

PalmaLes fotografies del projecte Habeas Corpus, de les valencianes Patricia Gómez i Maria Jesús González, capten les cel·les de l’antiga presó de Palma el darrer dia abans de ser desallotjada del tot. En elles ja no hi ha els presos, però les seves pertinences invoquen inevitablement la seva presència. En les captures es poden veure les restes de l’esmorzar, roba a terra, la manera en què va quedar la flassada després d’aixecar-se del llit el darrer dematí en aquell habitacle... “Ens explicaren que quedava així perquè als presos no se’ls avisa abans de traslladar-los perquè no s’enduguin drogues o objectes punxants”, explica González.

L’obra –que es podrà visitar al Casal Solleric juntament amb les finalistes del premi Antoni Gelabert d’arts visuals– és una peça entre les diverses que varen sorgir de la convivència de dos mesos que les artistes varen fer els darrers set presos de l’antiga presó de Palma, al 2011. González conta que feia temps que ja havien traslladat la resta de presidiaris, i aquests quedaven com a ‘guardians’, amb algun funcionari, perquè ningú entràs a robar el que quedava allà abans del tancament definitiu.

Elles ja havien intervingut en altres presons abandonades: “Ens atreuen els llocs que estan a punt de desaparèixer”, assegura González. Però aquesta experiència va ser especialment interessant perquè el lloc no estava buit, els interns els feien de guia del lloc. “Ens ensenyaven els racons, ens feien d’intèrprets de les petjades que encara quedaven i vàrem fer moltes peces de manera col·laborativa amb ells”, afegeix.

Els objectes a les cel·les “feien notar la seva presència, per això anomenarem la sèrie Habeas Corpus, que vol dir ‘cos present’. Ells se senten a través de les fotos”, diu González. A més, les parets i mobiliaris parlen:“Estan carregats d’obres d’expressió gràfica amb les quals pots reconstruir la vida d’una persona; per a nosaltres és molt important recuperar aquest material”.

Llocs al marge

El treball artístic de les valencianes sol tenir com a base espais que, com les presones, estan al marge de la societat. Actualment, estan treballant en un psiquiàtric abandonat, però també han fet feina en altres llocs com Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), recorrent les rutes dels migrants. Per això, consideren que les seves obres funcionen de dues maneres, segons descriu González:“Com a peces d’art contemporani, però també com a testimoni i document d’històries que rescatam i que ens semblen interessants”.

En cada lloc que intervenen, s’emporten els extractes de pintura dels murs a través de la tècnica d’arrancada mural i els conserven a escala real.“Estampam l’edifici que està a punt de desaparèixer i, d’alguna manera, el conservam”, tanca l’artista.

stats