L’Arxiu General, jaç de memòria i tresors

PalmaEls treballadors de l’Arxiu General han perdut el compte del nombre de documents que salvaguarden, de tants que n’hi ha, molts més de 20.000; computen el patrimoni que enregistren segons l’espai que ocupa al magatzem: 9 quilòmetres lineals de documents descrits i arxivats. Ubicat al mateix edifici que el Museu Krekovic -en aquella perifèria que, encara que hospitalària i suggeridora, el ciutadà palmesà es resisteix a avui dia a trepitjar, per molt que la gentrificació mossegui l’espai intramurs-, malgrat que es tracti d’una dependència pública, l’Arxiu roman desconegut per al gruix de la població. Això suposa una autèntica ofensa a la cultura perquè el lloc és una font eterna de curiositats, memòria i riquesa patrimonial.

L’organisme que concerneix aquest article es creà al 1983, quan l’Estatut d’Autonomia va decretar i materialitzar el nou sistema descentralitzat. Començà llavors l’organització del fons custodiat, que incloïa documents propis i diversos fons heretats de la Diputació Provincial de Balears, que havia cessat les funcions al 1979, en assumir les competències els consells municipals. Després d’estar instal·lat provisionalment a la Casa de Misericòrdia, el 2005 es traslladà a l’emplaçament actual. Entre les seves tasques destaquen les de recuperar, albergar, documentar, conservar, custodiar i difondre els fons públics i de caràcter privat que posseeixin interès patrimonial, amb l’objectiu que no es converteixin en aliment de la Lepisma saccharina o peixet de plata, la més temible i diminuta criatura devoradora de lletres.

L’Arxiu General dedica part dels seus recursos i espais a la restauració i digitalització de cèdules. En l’actualitat, es troba en ple procés d’escaneig de tots aquells documents afectats per la consulta dels investigadors i altres rates de biblioteca; per aquesta raó, per assegurar la pervivència d’allò que certifica la nostra memòria, se sotmet el document a un exhaustiu procés de neteja, desplegament, reestructuració i escaneig no agressiu.

La medul·la de l’Arxiu

Travessant les estances descrites, s’arriba als budells de l’Arxiu. Una enorme sala amb prestatgeries mòbils s’obre davant els ulls àvids de dades. El blanc impol·lut dels murs i prestatges contrasta amb la condensació d’informació continguda. Sublim negre sobre blanc.

Les peces més antigues daten del segle XIII i són, gairebé totes, pergamins -suports fabricats en pell de porc- que contenen protocols notarials.

Com a papers curiosos es conserven, per exemple, un cartell de la primera vegada que es va utilitzar l’enllumenat elèctric en una representació del teatre Principal, del 1881; una acta del ple de la Diputació de l’any 1812, valuosíssima per interpretar l’època a la qual s’adscriu; constàncies de singulars projectes que no s’arribaren a executar, com ara el d’un telefèric que havia de pujar al puig Major, o el que proposava l’esbucament de l’església de Santa Eulàlia per eixamplar la plaça a la que s’ubica.

Pel que fa a l’alta cultura i la literatura, es pot afirmar que una de les col·leccions més belles i precioses que es troben en l’actualitat a l’Arxiu General és el llegat de l’Arxiduc Lluís Salvador (Florència, 1847- Brandýs nad Labem-Stará Boleslav, 1915), dipositat pels seus hereus -els membres de la família Cilimingras- a l’Ajuntament de Valldemossa, el qual ha establert un acord amb el Consell de Mallorca. Aquí s’encarregaran de sotmetre el fons al procés tècnic de digitalització i, després d’això, el restituiran a Valldemossa. Entre allò que arribà a l’Arxiu descobriren, embolicats en uns pedaços, tots els seus herbaris, que conserven exemplars d’aproximadament 3.700 espècimens procedents de Balears i Palerm. També destaquen pel seu valor artístic els 37 quaderns de camp en els quals l’Arxiduc anava plasmant, dia rere dia, anotacions plurals i esbossos gràfics.

Una de les seccions que sens dubte provoca major tremolor emocional ocupa una part considerable dels prestatges: l’apartat de documentació relacionada amb adopcions. Es tracta de caixes i més caixes de fusta fetes a mida per als expedients que contenen. S’hi troba documentació que fa referència a infants expòsits. El document més antic data del segle XIX, i no poques persones acudeixen aquí a la recerca dels seus orígens familiars. Per aquesta raó, l’Arxiu General i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials mantenen una estreta i constant relació.

En un sentit històric, l’existència de totes aquestes tones de lligalls permet emprendre l’estudi de l’evolució de l’illa avançant d’època en època a través dels documents produïts. En el temps present, l’Arxiu té també una utilitat rellevant pel que fa a la transparència de l’administració ja que, gràcies a ell, queda constància del que s’ha fet i desfet durant les diferents legislatures.

Mentre recorre segles de plecs i lletres, l’arxivera Dolors Medrano, que és la responsable de la Unitat de Gestió de Documents i Recursos Informàtics, reflexiona sobre la comesa de la memòria: “El mecanisme humà permet conèixer el passat, ajuda a entendre el temps present i, a més, permet evitar hipotètiques ficades de pota en el futur. Aquesta és la importància de la memòria”.

Quan vincula les mesures de seguretat amb els detectors d’incendis, sembla tenir consciència que el regne que custodia es troba edificat en paper. S’esmuny amb subtilitat entre els passadissos i s’esfuma, mentre murmura exorcismes per mirar d’allunyar els perills que implica el foc, que aquí s’erigeix en el més temible enemic de la història i la consciència humana.

Al rescat de la nostra memòria

Francesc Miralles, vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, afirma que els arxius mai han no estat diana de les subvencions públiques. Pròximament, el Consell de Mallorca obrirà una convocatòria d’ajudes econòmiques que sumen 350.000€, destinades tant a arxius de pertinença privada amb vàlua pública com a peces de caràcter públic. La institució dialogaamb els hereus de Josep Planas i Montanyà, que fotografià els inicis del turisme a l’illa, i està pendent de taxar la col·lecció de l’editor Miquel Font. També passaran a disposició del Consell els fons audiovisuals del que fou el Centre Cultural Sa Nostra, formats per pel·lícules, llibres i enregistraments exclusius d’artistes que visitaven Mallorca. El ciutadà anhela que aquesta partida pública es gestioni degudament com a mostra de respecte al seu passat.