Arquitectures de Mallorca premiades per arquitectes

PalmaSón guardons atorgats per arquitectes als mateixos arquitectes. Això vol dir que els experts reconeixen l’obra d’aquells companys que més ho mereixen. La gala de la cinquena edició dels Premis d’Arquitectura de Mallorca 2011-2013 (obres realitzades en aquest període) va tenir lloc ahir vespre a la seu de Palma del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB). Vuit varen ser les obres premiades en una edició on espresentaren 103 projectes, 51 dels quals varen ser seleccionats en la primera fase.

Vuit obres per a set categories: habitatge unifamiliar (que s’atorgà a dos projectes ex aequo ), habitatge plurifamiliar, edificis públics i col·lectius, espais exteriors i projectes urbans, actuacions en edificis existents, ús turístic i oferta complementària i interiorisme i disseny. A més, el COAIB va voler distingir l’arquitecte Pedro Rabassa, nascut el 1948, pel conjunt de la seva trajectòria professional.

Noves generacions d’arquitectes

La competitivitat no pretén ser l’eix central d’aquestes distincions, sinó l’estímul de les noves generacions a través d’una arquitectura de qualitat. La demarcació de Mallorca del COAIB, en aquest sentit, expressà el desig de donar a conèixer els millors exemples d’arquitectura contemporània i la bona feina que hi ha al darrere. Per això, no només es guardonen els arquitectes que dissenyaren els projectes, sinó que també es reconeix la feina dels promotors, constructors i enginyers, entre d’altres.

Joan Morey, decà del COAIB; Ignacio Salas, president de la demarcació de Mallorca; Martí Lucena Cañellas, vocal de cultura, a més dels també arquitectes Bartomeu Ramis, Iván Torres i Nicolás Faedo, exerciren de jurat del concurs.

Llistat d'edificis reconeguts

Irene Pérez i Jaume Mayol (ted'a arquitectes)

'Can Lluís i n'Eulàlia'

habitatge unifamiliar

El jurat dels premis destacà la qualitat de l'obra Can Lluís i n'Eulàlia, que guanyà en aquesta categoria juntament amb la Casa de Xavier i Carme. La feina de Jaume Mayol i Irene Pérez, de Ted'A Arquitectes, és un habitatge quadrat i peculiar situat a sa Pobla que ha intentat valorar els elements que caracteritzen la tradició arquitectònica local. El projecte tenia l'objectiu d'utilitzar una "arquitectura quotidiana", seguint amb aquest valor tradicionalista. El jurat en destacava els patis, "que es defineixen com a espais intermedis carregats de l'ambigüitat suficient com per poder ser utilitzats de múltiples maneres pels seus habitants". El projecte és de l'any 2010 i l'obra es realitzà el 2012.e

Joan Riera Jaume

'Casa Xavier i Carme-Son Servera'

habitatge unifamiliar

La Casa de Xavier i Carme, de l'arquitecte Joan Riera Jaume, se situa enmig del poble de Son Servera. Els acabats en marès dels exteriors han volgut facilitar la incorporació d'aquest habitatge en l'ambient que l'envolta. Per això, el jurat en valorà la integració en l'espai natural. El projecte també volia tenir en compte el valor de la tradició mallorquina, i per això els arquitectes volgueren utilitzar marès i fusta en la construcció, fet que el jurat va tenir en compte de manera positiva, com també "l'adequada distribució en planta del programa, que aprofita les condicions de la parcel·la i la seva situació en un carrer un poc singular". El projecte és de l'any 2010, i l'obra, de 2012.e

José Ripoll i Juan Miguel Tzón (Ripoll Tizón)

'Habitatges socials-sa Pobla'

habitatge plurifamiliar

L'arquitectura de José Ripoll Vaquer i Juan Miguel Tizón Garau, coneguts com el grup Ripoll Tizón, els ha valgut el premi al millor habitatge plurifamiliar. L'habitatge plurifamiliar edificat a sa Pobla es construïa enmig de dos habitatges ja alçats, envoltant un pati interior que també era una plaça per "organitzar les circulacions i les zones públiques", segons el projecte. És a dir, s'agregava un espai social habitable a una altra unitat ja edificada. El jurat en destacava "la diversitat de tipologies i la definició de l'espai entre les unitats construïdes com a suport estimulant de la vida col·lectiva". Amb la col·laboració de l'Institut Balear d'Habitatge, l'obra finalitzà el 2012.e

Antonio Forteza Forteza

'Reforma d'habitatge unifamiliar entre mitjanes-Algaida'

actuacions a edificis existents

A Randa-Algaida, l'arquitecte Antonio Forteza Forteza aconseguí dur a terme una remodelació important a la planta baixa d'un habitatge unifamiliar. El projecte plantejà algunes dificultats en un principi, com per exemple el carreró sense sortida on estava construït l'habitatge, únic accés. Tot i així, amb l'espai del qual disposava, Antonio Forteza va aconseguir obrir un pati en un costat de la casa, amb el qual aconseguí l'entrada de llum directa a la planta baixa. El jurat ho destacava dient que "una sola decisió com la de crear un pati [...] és suficient per transformar la qualitat dels espais preexistents". El projecte començà el 2008 i l'obra acabà el 2013.e

Antonio Barceló Baeza i Bárbara Balanzó Moral

'CEIP Molí d'en Xema i Escoleta Son Boga-Manacor'

Edificis públics o col·lectius

L'elaboració del col·legi d'Educació Infantil i Primària Molí d'en Xema i l'escoleta Son Boga han aconseguit el guardó al millor edifici públic. Els arquitectes Antoni Barceló i Bàrbara Balanzó, amb l'Institut d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC) i l'Ajuntament de Manacor, aixecaren aquests centres educatius a Manacor. El jurat valorà positivament l'economia de recursos expressius, dient que "la claredat i l'economia es converteixen en els millors aliats per acabar oferint una arquitectura rica en la seqüència dels espais". La correcta distribució facilità que el gran atractiu d'aquest centre fos l'aprofitament de la llum natural. El projecte data de 2009 i l'obra, de 2011.e

Alfons Romero Amengual i Marcos Alabern de Armenteras

'Centre de producció vinícola, Son Ferriol-Palma'

Ús turístic i oferta complementària

Una associació de discapacitats psíquics de Son Ferriol volia disposar d'un celler per elaborar vi i obrir un centre de producció vinícola al públic. Els arquitectes Alfons Romero Amengual i Marcos Alabern de Armenteras acceptaren el desafiament i acabaren guanyant el premi al millor ús turístic. L'objectiu d'aquest centre era "acostar el medi rural als seus visitants i produir una interacció entre l'associació i la societat, creant així una labor social i formativa". Per aquests motius i per la situació de la finca, el jurat afirmà que "una nau per a l'elaboració de vi acaba definint una peça delicada i ben integrada en el conjunt d'edificis i paisatge d'una possessió". El projecte és de 2010 i l'obra acabà el 2012.e

Jaime J. Ferrer Forés i Antoni Vilanova Omedas

'Can Ribas, transformació d'espais urbans'

espais exteriors i projectes urbans

D'aquesta antiga fàbrica industrial de Palma, el jurat assegurava que la resposta als conjunts industrials obsolets és "l'enderrocament i el museu". Els arquitectes Jaime J. Ferrer Forés i Antoni Vilanova Omedas aconseguiren que aquesta antiga fàbrica no fos enderrocada i s'integràs plenament en l'espai públic existent. La remodelació, amb el suport de l'Ajuntament de Palma, entre altres entitats públiques, valgué el premi al millor espai exterior. L'espai públic es va obrir amb aquest projecte i aconseguí oferir una nova perspectiva de la fàbrica de Can Ribas, construïda el 1851 i abandonada als anys setanta. El projecte de l'obra es plantejà el 2008 i s'acabà el 2011, tres anys després.e

Osvaldo Luppi

'Reforma interior habitatge-Palma'

interiorisme i disseny

L'arquitecte Osvaldo Luppi aconseguí aquest premi gràcies a la transformació interior d'una planta baixa situada al carrer Sant Jaume, al centre antic de Palma. L'habitatge, de noranta metres quadrats, va prescindir de portes i va obrir els seus espais els uns amb els altres. Les habitacions, totes reformades, es trobaven vigilades per un sostre que semblava plegar-se sobre si mateix. El jurat atorgà el premi a Luppi tenint en compte que "amb molt poques decisions, que acaben sent estratègiques, s'aconsegueix reconvertir l'espai preexistent i adequar-lo a una forma contemporània d'entendre la relació i l'ús de les diferents dependències". El projecte començà l'any 2011 i l'obra s'acabava el 2012.e