Per què ara deim que ‘realitzam’ coses, si abans les ‘fèiem’?

PalmaFa un parell de setmanes, l’Ajuntament d’un poble del Raiguer va publicar un comunicat en què s’explicava el tancament d’uns locals del poble a causa d’uns problemes d’estructura a les teulades. Tot i que la situació fos notícia, no era el que sobtava més del comunicat, perquè el que cridava l’atenció era que les mancances s’havien detectat mentre “es ‘realitzava’ una revisió ordinària” –i no mentre es ‘feia’ o es ‘duia a terme’–, arran de la qual, posteriorment, es “començaren a ‘realitzar’ estudis” –perquè no s’‘encarregaren’ o, directament, es ‘començaren’ o s’‘iniciaren’ estudis– mitjançant els quals es va “valorar la necessitat de ‘realitzar’ la reforma completa” –i no pas la necessitat de ‘reformar’ íntegrament les teulades– perquè l’estructura “està ‘realitzada’ amb bigues ceràmiques” –cosa que és el mateix que dir que està ‘feta’, ‘composta’ de, ‘construïda’ amb o que s’‘empraren’ bigues d’aquest tipus en la construcció. Aquests locals estaran tancats “fins que no es ‘realitzi’ la substitució total de la coberta”, és a dir, fins que no s’hagi substituït tota.

Per defugir de la sensació que tots els textos semblen iguals –partint de la idea que un text és qualsevol enunciat, escrit o oral, en el seu context determinat–, un molt bon recurs és tenir cura de la nostra precisió lèxica. Entenem la precisió lèxica com la capacitat de seleccionar les paraules amb què construïm el discurs perquè siguin tan adients com sigui possible en cada àmbit i context en què les empram. Consideram que la precisió lèxica s’aplica quan, per a un text concret, feim servir paraules que, per definició, s’ajusten perfectament al context. També quan no confonem els sinònims parcials o falses equivalències d’altres llengües, cosa que implica haver de filar prim amb els significats.

Paraules més apropiades

Com demostra el comunicat de l’Ajuntament, avui dia és habitual trobar en moltíssims textos l’ús del verb ‘realitzar’ per a casos en què existeixen altres paraules més apropiades i igualment conegudes pels parlants. Podríem afirmar que és un cas ben clar de mot jòquer o mot comodí, una paraula que es pot fer servir amb nombrosos significats, cosa que fa que no sigui prou precisa. El significat de ‘realitzar’, d’acord amb el DIEC, és “acomplir”, “dur a terme una cosa manada, resolta, projectada”. Per això, s’ha de reservar l’ús d’aquest verb per parlar de projectes, propòsits, programes, plans, campanyes o encàrrecs que es poden acomplir i, per tant, que s’han de fer realitat. Així, és més adequat dir “A l’hospital de Son Espases s’ha fet la primera operació amb una tècnica innovadora”, “La banda criminal va cometre set robatoris en dos dies”, “En Max ha cursat dos semestres a l’estranger”, “L’equip d’investigadores de la UIB ha conclòs la seva recerca” i “Els docents i els metges han organitzat manifestacions” que no fer servir el verb ‘realitzar’.

És habitual trobar verbs que es fan servir de manera excessiva o amb sentits que no els corresponen. N’és un exemple el verb ‘celebrar’. D’una banda, pel que fa a l’ús abusiu de ‘celebrar’, d’acord amb la definició al DIEC, entre altres accepcions, ‘celebrar’ és “acomplir un acte segons un ritual, unes normes”. Així, se ‘celebra’ missa, com també es pot ‘celebrar’ un funeral o una reunió a porta tancada. Ara bé, no se celebren els partits de futbol –perquè es ‘disputen’ o es ‘juguen’– ni tampoc una sessió o una trobada –les quals ‘tenen lloc’ o ‘s’organitzen’. D’altra banda, s’ha d’anar amb compte pel que fa als usos incorrectes dels mots. En el cas de ‘celebrar’, no s’ha de confondre amb el verb ‘commemorar’ (“fer solemnement memòria d’un esdeveniment, d’una persona”). Per això, dia 5 de gener es commemora –i no se celebra– la figura d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar.

Ús abusiu

De verbs que sovint s’empren en detriment d’altres verbs o construccions més adients, n’hi ha molts més. ‘Iniciarem’ o, més aviat, ‘començarem’ o ‘encetarem’ la llista amb el verb ‘existir’. Encara que ‘existeixin’ proves que n’assenyalin l’ús abusiu, afirmam que ‘hi ha’ prou indicis que el confirmen. Aquesta llista també ‘inclou’ o ‘té’ verbs –i no ‘compta amb’ ells– com ‘gaudir’, que presenten moltes alternatives. En lloc de sempre ‘gaudir’ del nostre temps lliure, també ens podem ‘divertir’, ens ho podem ‘passar’ d’allò més bé i podem ‘aprofitar-lo’; durant les vacances, que ‘tenim’ i ‘feim’, ens ‘recream’ amb aficions diverses, les quals ‘assaborim’ i amb què ens ‘complaem’. Això m’ha ‘fet pensar’ –i també m’ha ‘fet venir al cap’, però no m’ha ‘recordat’– que hi ha altres verbs, que tampoc no hem d’‘oblidar’ o, millor, dels quals no ens hem de ‘descuidar’ i hem de ‘pensar’ a incloure en la llista perquè equivalen a construccions fixades. Ara bé, després d’aquest paràgraf tan llarg, pot ser que la precisió lèxica no us acabi d’‘importar’ i que, per dedins, penseu “a mi tant m’és, tant me fa. Tant se val: aquesta llista és interminable”.

Malgrat això, no sempre s’ha de penalitzar l’ús dels mots comodí. N’hi ha que, com ‘fer’, formen part de nombroses construccions i expressions ben formades en català. És per això que en la nostra llengua, i sense ser lèxicament imprecisos, feim coa, el buit, oi i fàstic, festes, les paus, tard, temps o un cafè; les coses ens fan vergonya, nosa o mandra (i peresa i vessa); també feim i desfeim, ens ho feim mirar o ens feim enrere, entendre, notar i veure.

Amb tot, si volem que els nostres textos, orals i escrits, siguin rics, variats i adequats al context comunicatiu, hem de ser primmirats. Fer –en cap cas, realitzar– l’exercici de no descuidar el lèxic ens fa destacar i ser parlants molt més precisos.