L'Animac dibuixa els malsons i la realitat a Lleida

BarcelonaLa força de la imaginació és el tema central del 26è festival Animac, que després de l'edició pandèmica de l'any passat recupera la presencialitat per omplir Lleida d'animació des d'aquest dijous fins diumenge. La programació online, tanmateix, seguirà formant part del festival: prop de la meitat de les pel·lícules d'aquesta edició es podran veure des d'aquest divendres fins dilluns a través de Filmin, inclosos els curtmetratges nominats a l'Oscar d'aquesta edició: Affairs of the art, de Joanna Quinn, animadora britànica de segell pictòric i premi honorífic de l'Animac de 2021, i Bestia, d'Hugo Covarrubias, una història basada en fets real i ambientada en la dictadura de Xile que s'ha fet un tip de guanyar premis.

Un Escher impressionista

El curtmetratge sempre és protagonista a l'Animac, que aquesta edició atorga el seu premi honorífic i dedica una retrospectiva al suís Georges Schwizgebel, que porta 50 anys dirigint curts d'una expressivitat plàstica original i vivíssima. “El seu cinema és molt pictòric però alhora mètric, com si una pinzellada impressionista donés vida a un dibuix d'Escher”, diu Carolina López Caballero, directora del festival. L'Animac s'inaugura precisament amb l'estrena a Espanya del primer film narratiu de Schwizgebel, Darwin's notebook. Una altra peça seva, la premiada Erlkönig, es projectarà amb música de la pianista de Pals Emma Stratton.

Un dels esdeveniments del festival serà la projecció de la pel·lícula Mad god, un malson inexplicable en stop-motion amb què el públic de l'última edició de Sitges va obrir els ulls com taronges. El seu director, el veterà tècnic d'efectes especials Phil Tippett, rebrà el premi Animation Master del festival i oferirà una xerrada virtual conduïda per l'animador valencià Sam Ortí, que va col·laborar en l'èpica creació de Mad god, que el seu director ha trigat 30 anys a enllestir. “És la joia del festival, una pel·lícula sorprenent –presumeix López–. D'algú tan implicat en la indústria no em podia esperar una pel·lícula tan radical, més pròxima al món dels germans Quay que a Star wars”.

Homenatge a Miguel Gallardo

La programació de llargs de l'Animac, que no es podrà veure a Filmin, conté altres joies com l'últim treball del mestre japonès Mamoru Hosoda, Belle, que serà la cloenda del festival. Però López Caballero destaca dues cintes més: la pel·lícula pintada fotograma a fotograma La Traversée, de l'artista plàstica i realitzadora francesa Florence Miailhe, que aborda el drama de les persones migrants, i el film Bob Cuspe - Nós não gostamos de gente, documental en stop-motion inspirat en la vida del dibuixant underground brasiler Angeli, que publicava caricatures polítiques durant la dictadura militar. “És la pel·lícula d'aquesta edició que m'hagués agradat que veiés Miguel Gallardo”, diu la directora de l'Animac, que retrà un homenatge pòstum al creador de Makoki amb una exposició d'algunes de les obres que el dibuixant va donar el 2022 a l'Ajuntament de Lleida, la seva ciutat natal.

Ja no sorprèn veure com el gènere documental es consolida entre la producció de cinema animat, fins i tot en una edició consagrada a la força de la imaginació. López Caballero no hi veu cap contradicció i apunta que “el matrimoni entre l'animació i el documental permet explicar coses molt subjectives i abstractes que serien molt difícils d'il·lustrar amb imatges fotogràfiques”. L'Animac oferirà alguns exemples a la secció El gir imaginari, però també a la sessió En construcció dedicada al film en procés de creació They shot the piano player, en el qual Javier Mariscal presentarà el projecte d'animació en què està treballant amb Fernando Trueba –el tàndem de Chico i Rita reunit de nou– i que es basa en la història real del pianista brasiler Tenório Jr., desaparegut a Buenos Aires el 1976 després d'un concert.