SANT JORDI 2018

“Viure una història d’amor és terriblement perillós”

Sota el gran barret de copa i l’habitual vestit negre extravagant, Amélie Nothomb destil·la la intel·ligència silenciosa que també traspuen els seus personatges

Sota el gran barret de copa i l’habitual vestit negre extravagant, Amélie Nothomb (Etterbeek, Bèlgica, 1966) destil·la la intel·ligència silenciosa que també traspuen els seus personatges. Quan obre la boca és enginyosa i generosa, i sempre ofereix bons titulars. “Viure una història d’amor és terriblement perillós. Quan un s’enamora ho arrisca tot. No pots esperar que ningú et tranquil·litzi”, afirma. La reflexió ve a tomb de l’últim llibre, En Riquet del plomall (Anagrama), una adaptació contemporània d’un conte de Perrault que vindria a ser una mena de La Bella i la Bèstia sense que la Bèstia es converteixi en un príncep blau. “Això em fa sortir de polleguera. Què carai farà la Bella amb un príncep? És una estafa que et canviïn la mercaderia”, critica.

Per a ella el veritable “miracle de l’amor és poder trobar encantadora la monstruositat”. És el que passa als protagonistes d’ En Riquet del plomall. La bèstia de Nothomb és el Déodat, un ésser repugnant, lleig i geperut, però dotat d’un cervell prodigiós altament seductor. La Trémière és tot el contrari: una bellesa mai vista però d’esperit lànguid, cosa que fa semblar aturada una noia molt observadora. “El que és molt lleig pot suscitar certa compassió, el que és molt bonic irrita sense pietat”, escriu Nothomb.

El conte uneix dos destins: “És la trobada de dos exclosos, de dos marginats”, explica l’autora. El Déodat i la Trémière pateixen vexacions incomptables al llarg de la vida pel seu aspecte, però al final es troben i encaixen. “M’he atorgat un luxe narratiu sense precedents: he creat una història d’amor que acaba bé. Això està del tot prohibit en la literatura, si vols fer un llibre amb certa credibilitat. Si parles d’amor ha de ser un desastre. Hi ha molt pocs llibres d’amor que acabin bé”. Nothomb ha escrit En Riquet sota l’influx d’haver llegit al llarg del 2015 tota La comèdia humana de Balzac. 147 obres. “Allà hi ha un 6% d’històries d’amor que acabin bé. Una estadística semblant al que es pot donar a la vida real. Tots coneixem una parella que no ha tingut un final desastrós”.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF