Cultura 19/09/2021

Un altaveu de la generació d'artistes nascuts als 70 i els 80

Les galeries Àngels Barcelona i Àngels de la Mota dialoguen en una exposició que homenatja el galerista Toni Estrany

2 min
Les galeristes Àngels de la Mota (esquerra) i Gabriela Moragas

BarcelonaLa mort sobtada del galerista Toni Estrany va deixar un gran buit en el sector barceloní, perquè ell i la seva companya i sòcia, Àngels de la Mota, van desenvolupar una nòmina d'artistes i una programació de les més compromeses amb l'art contemporani més avantguardista. Àngels de la Mota va redirigir la galeria com Estrany-de la Mota Art Advisors, i ara, juntament amb la galeria Àngels Barcelona, ret homenatge a Estrany amb una mostra on dialoguen els artistes de tots dos espais. "Havíem tingut sempre una òptica similar", afirma la directora d'Àngels Barcelona, Gabriela Moragas. Per exemple, abans d'Àngels Barcelona, Pep Agut havia treballat amb Estrany-de la Mota, i també hi havia treballat Joan Fontcuberta.

"Ho hem centrat força en la generació d'artistes que ara tenen uns quaranta anys, perquè em sembla que ara és interessant posar-hi el focus", diu Àngels de la Mota. Per això hi ha artistes com Daniela Ortiz, Carlos Casas, Alex Reynolds, Patricia Esquivias, Lua Coderch, Gerard Ortín i David Bestué que va demanar dialogar amb Joan Fontcuberta amb un escultura d'un bodegó feta amb els materials d'un bodegó real triturats. "Es tracta de posar en valor les galeries, la feina que fan amb els artistes i el fet que els artistes poden continuar la seva carrera a través d'elles", explica Moragas. Un altre aspecte de l'exposició és que també reflecteix la feina dels museus i centres d'art contemporani públics del país com La Panera i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró.

Un bodegó de David Bestué a la galeria Àngels Barcelona.
L'exposició d'Àngels de la Mota i Àngels Barcelona en una vista general. Al fons, les cadires de Pep Agut (esquerra) i Martí Anson.

La mostra porta per títol Ni crudo ni cocido, per fer una picada d'ull a una exposició mítica del museu Reina Sofia dels anys 90. En la selecció no hi podia faltar Pep Agut, a qui Martí Anson fa un homenatge ple d'humor amb una peça pròpia: per llegir la cartel·la de la seva obra cal pujar damunt la cadira que ell mateix ha fet recuperant els dissenys del seu pare. En altres casos els diàlegs són més subtils: Gerard Ortín i Carlos Casas mostren els estralls ecològics de l'home amb dues fotografies que parlen, respectivament, de l'extinció dels llops als boscos alabesos i un cementiri d'elefants. Per qüestions d'espai han hagut de limitar les parelles d'artistes a cinc, però la iniciativa ha sigut un èxit entre els artistes i podria ser que atenguessin les seves demandes i en fessin noves edicions en el futur.

stats