Alicia Keys només 'on fire' a estones

Irregular concert d'Alicia Keys al Palau Sant Jordi. Va oferir grans moments avalada per la solidesa com a cantant que respecta l'afinació i la contenció expressiva. Però també va mostrar un perfil menys reeixit, fruit de la lluita que manté entre passat i futur, entre les maneres clàssiques del R&B (a vegades amb estimulants pinzellades de house) i l'anhel per sentir com a pròpia l'estètica de les anomenades músiques urbanes.

La gira que venia de Milà i que dilluns passa per Madrid té com a eixos els discos Alicia (2020) i Keys (2021), un repertori que la cantant i pianista de Nova York desplega amb bons arguments musicals (una eficient banda de soul-pop) i una posada en escena gairebé contracultural: ara que en els xous de gran format manen les coreografies i el moviment continu, ella es planta a l'escenari per cantar (i per tocar un piano mòbil); sofisticada sí, però en cap cas pirotècnica. Després d'una aparició a contrallum, com de títols de crèdit d'una pel·lícula de James Bond dels anys 60, Keys va tirar endavant un primer acte amb una desena de cançons, sobretot dels últims dos discos, amb bons moments com Wasted energy i Show me love. Sense enlluernar, però amb una interessant posada al dia.

El primer bloc es va tancar amb una d'aquelles coses que s'accepten perquè és lleig dir-li a una mare que potser no cal treure el fill a l'escenari. Davant de 8.000 espectadors, tothom amb seient assignat, Alicia Keys va decidir convidar el seu fill Egypt, d'11 anys, perquè durant uns minuts toqués al piano melodies com la del tema principal de la sèrie Joc de trons. Tot plegat va funcionar com a interludi abans que Alicia Keys ocupés una petita plataforma a l'altre extrem de la pista del Sant Jordi. Envoltada de teclats, i elevada com un DJ messiànic, va voler replicar el joc que planteja al disc Keys, que té una part amb els temes "originals" i una segona amb els "unlocked". Així, primer feia un fragment més despullat, més clàssic, i tot seguit un fragment remesclat i aparentment ballable. Ho va repetir amb temes com Plentiful, Skydive i Is it insane, i en cada cas demanava al públic que manifestés quina versió preferia. Tot aquest segon acte va ser una baixada de tensió. Va remuntar enllaçant amb la recent City of gods i Empire state of mind i donant pas al moment més poderós de la nit, novament a l'escenari principal. Al piano, connectant estèticament amb l'esperit de Nina Simone i alhora amb les dives soul dels 70, Alicia Keys va interpretar les joies del repertori pretèrit: Try sleeping with a broken heart, el superhit Girl on fire, Superwoman i Fallin'. Pletòrica de veu, transmetia la confiança i la seguretat que havia faltat en el segon acte. La ratxa va continuar amb In common, ben gestionada cap al house, i Underdog, un dels millors temes del disc Alicia, i enfilant dues hores de concert cap a un bis amb If I ain’t got you que va permetre oblidar les ombres de bona part concert.